“La por s’ha convertit en una emoció primària dominant en la societat actual. Tant el temor que neix de les circumstàncies col·lectives -desastres naturals, guerres o crisis econòmiques-, com el que sorgeix del nostre interior, especialment del cervell -Fòbies ansietat, angoixa, pànic o incertesa “.
Parafrasejant el títol i un dels paràgrafs del conegut llibre del Dr. Jorge Tizón, eminent psiquiatre, psicoanalista i neuròleg de la Universitat de Barcelona, podem constatar que de fet, estem convivint quotidianament amb la por, i més si tenim en compte l’elevada influència que els mitjans generen en el nostre pensament i conducta, augmentant i magnificant els nostres temors.
Tal i com explica el Dr. Tizón, cal que situem els temors en la seva justa dimensió, aprenent a identificar-los i a gestionar-los en la nostra vida quotidiana. Només així podran disminuir de forma significativa, especialment si també els treballem amb teràpies psicològiques basades en els esquemes cognitius, en la intel·ligència emocional i en la psicologia positiva.
Un dels mecanismes bàsics per gestionar la por, és entendre que s’ha d’afrontar, però evitant exposicions innecessàries i, sobretot, sense deixar-se portar per les sensacions corporals negatives que aquest genera. En aquest sentit, són molt recomanables els exercicis respiratoris anti-ansietat.
Més enllà d’aquests mecanismes terapèutics d’autogestió, evidentment hi ha altres més estructurats i amb un major abast terapèutic, que s’hauran d’aplicar quan ens trobem davant estats de pors més patològics, és a dir, quan la por adquireixi un nivell i una rellevància tals, que paralitzin i desadapten a la persona, generant un quadre clínic que requereixi una intervenció professional adequada.
Però en qualsevol cas, si mantenim una actitud d’acceptació de la por com l’emoció humana normal i adaptativa que és, centrant-nos en relativitzar i afrontar-la quan la notem, tindrem bona part de la feina ja feta.