Dèficit d'atenció e hiperactivitat
És un trastorn de base neurobiològica, d'inici en la infància, d'origen en el desenvolupament maduratiu, provocat per una alteració bioquímica del cervell i que sovint té una base genètica, en Gabinet Psicològic Romeu t'ajudem a mitigar-loLes manifestacions clíniques del TDAH són diverses i poden variar molt d’una persona a una altra, així com en una mateixa persona al llarg de la seva vida. A més, s’ha de tenir en compte que aquestes manifestacions han de ser inapropiades per l’edat del nen/a, en els primers anys de vida moltes d’aquestes manifestacions clíniques són presents en els nens/es i no es consideren problemàtiques.
Les principals manifestacions clíniques del TDAH poden ser:
- Desatenció.Tenen dificultat per centrar-se en una sola tasca de treball o estudi. En concentrar l’atenció dirigida i conscient en crear, aprendre, organitzar o completar una tasca mostren dificultats. Particularment afectada la memòria de treball (capacitat per retenir temporalment a la memòria informació per treballar amb ella i generar un resultat). Posseeixen atenció automàtica en activitats del seu interès. Sovint…
- No presta prou atenció als detalls, o comet errors per descuit en les seves tasques escolars o en altres activitats.
- Té dificultats per mantenir l’atenció en tasques o activitats lúdiques.
- Sembla no escoltar quan se li parla directament.
- No segueix instruccions i no finalitza tasques escolars, encàrrecs, o obligacions en el centre de treball.
- Té dificultats per organitzar tasques i activitats.
- Evita, li desagrada o és reticent pel que fa a dedicar-se a tasques que requereixen un esforç mental sostingut (com treballs escolars o domèstics).
- Extravia objectes necessaris per a tasques o activitats (p. Ex. Joguines, exercicis escolars, llapis, llibres o eines).
- Es distreu fàcilment per estímuls irrellevants.
- És descuidat en les activitats diàries.
- Hiperactividad.Augment de l’activitat motora i / o verbal. Els costa molt estar quiets i realitzar una mateixa activitat durant un temps raonable, es mouen excessivament sense cap finalitat concreta, xerren i fan soroll. Sovint…
- Mou en excés mans o peus, o es remou en el seu seient.
- Abandona el seu seient a la classe o en altres situacions en què s’espera que romangui assegut.
- Corre o salta excessivament en situacions en què és inapropiat fer-ho (en adolescents o adults pot limitar-se a sentiments subjectius d’inquietud).
- Té dificultats per jugar o dedicar-se tranquil·lament a activitats d’oci.
- «Està en marxa» o sol actuar com si tingués un motor.
- Parla en excés.
- Impulsivitat. Manca de control de les seves reaccions o pensaments immediats. Depenen massa del seu estat d’ànim amb baixa tolerància a l’avorriment. Manca de planificació i previsió. Sovint…
- Precipita respostes abans d’haver estat completades les preguntes.
- Té dificultats per guardar torn.
- Interromp o s’immisceix en les activitats d’altres (p. Ex. Es fica en o jocs).
Segons el símptoma dominant es descriuen diferents sub-tipus :
- Tipus amb predomini del dèficit d’atenció
- Tipus amb predomini de la hiperactivitat-impulsivitat.
- Tipus combinat, on predominen tant símptomes de desatenció com d’impulsivitat-hiperactivitat.
El nostre Telèfon d'atenció al pacient és el 937888939
Pots comprovar si el teu cas s’ajusta preliminarment al quadre clínic amb el nostre test online o reservar una cita.
Si tens problemes de temps també disposem de serveis online també disposem d’un formulari de contacte.
S’estima que el pateixen entre un 5% i un 10% de la població. La prevalença és major en els nens que en les nenes, tot i que s’ha de tenir en compte que sovint en el sexe femení els símptomes passen desapercebuts, ja que predomina la inatenció enfront de la hiperactivitat o la impulsivitat, i sovint es infradiagnostican.
Les persones amb TDAH acostumen a presentar, per sobre de la mitjana de la població, una sèrie de trastorns i dificultats que afecten l’esfera de la conducta, l’estat d’ànim i l’aprenentatge. Així, amb freqüència el TDAH es presenta acompanyat d’altres trastorns associats o manifestacions clíniques com: trastorns del llenguatge, trastorns de l’aprenentatge (per ex. Dislèxia), trastorns generalitzats del desenvolupament , trastorn negativista -desafiante, trastorn de conducta, ansietat, baixa autoestima, depressió i altres trastorns afectius, i trastorns del son. El TDAH a més es pot considerar un trastorn del aprenentatge, així molts dels nens que el pateixen tindran dificultats acadèmiques que seran resultat de la seva distracció, impulsivitat i comportament inquiet. És a dir, que el seu rendiment en lectura, càlcul o expressió escrita serà inferior al que s’espera per edat, escolarització i nivell d’intel·ligència.
El TDAH és un trastorn que, en menor o major grau, persisteix al llarg de tota la vida . En un 50% dels casos els símptomes perduren en l’adolescència i l’edat adulta amb repercussió en la vida de l’individu. S’estima que entre un 3-4% de la població adulta general pateix TDAH. No obstant la manifestació clínica va evolucionat al llarg de la vida, així normalment la hiperactivitat motora tendeix a disminuir amb l’edat manifestant-se en joves o adults sovint en forma d’inquietud subjectiva. Cal ressaltar que no resulta fàcil detectar els pacients adults que pateixen un TDAH per diverses raons: la primera és que, com hem assenyalat, el trastorn va modificant les seves característiques amb el pas dels anys; en segon lloc els individus troben formes de compensar els seus dèficits; finalment la repercussió dels problemes secundaris o associats al TDAH que hem descrit que poden camuflar o confondre la seva presència.