Les vacances d’estiu representen unes de les activitats d’oci més esperades al llarg de cada any, per a la immensa majoria de la població adulta laboralment activa, així com per als nens.
Donat el nostre estil de vida actual, en general molt accelerat i consumista, el període de vacances és una important font d’esforç i d’expectatives, que solen conduir a un estat de satisfacció, però que també ens poden generar frustració, així com un esforç econòmic i d’organització important. I, per descomptat, és un període que implica un canvi d’hàbits quotidians respecte al període laboral.
En qualsevol cas i considerant els resultats d’alguns estudis seriosos sobre el tema (Jeroen Nawijn, 2008 i 2009), sembla que la immensa majoria de les persones que fan vacances afirmen haver tingut unes vacances molt satisfactòries (fins a 98%), independentment de la anomenada “tristesa postvacacional”.
El més sorprenent d’aquests resultats, és que aquesta percepció d’elevada satisfacció per les vacances viscudes no guarda relació directa amb les experiències reals tingudes durant el mateix període de vacances, sinó que sembla fruit d’una selecció memorística que, a posteriori, “es queda” amb certs records de vacances concrets -molt positius-, en detriment d’altres experiències més frustrants que puguin haver ocorregut durant les vacances reals.
De fet, aquest fenomen s’anomena “efecte color de rosa”, expressió creada a finals dels anys 90 per Terrence Mitchel, de la Universitat de Washington. Segons aquest autor, les persones tendim a anticipar i recordar les nostres vacances com si les haguéssim gaudit molt més del que en realitat les gaudim, quan les estem experimentant.
En qualsevol cas, des d’aquí us donem alguns consells per tenir en compte a l’hora de preparar les seves vacances, perquè puguin ser gratificants, reparadores i beneficioses:
Pensar amb realisme i decidir el tipus de vacances que “sentim” que realment necessitem fer, sense deixar-nos influir per la publicitat imperant, les persones del nostre entorn o les modes del moment.
Defugir d’actituds autoexigents, que poden conduir a formar-nos massa expectatives, angustiándonos innecessàriament.
Renunciar a iniciar en paral·lel totes les activitats d’oci que hem decidit fer. És millor prioritzar i anar amb calma, en funció del nostre estat emocional, segons cada moment.
Tenir en compte que durant els primers dies de vacances, estarem encara sota els efectes d’un estil de vida més accelerat i influït per la dinàmica laboral, i que per tant no hem de omplir-nos de molta activitat de vacances. El més important és permetre’ns un canvi de ritme progressiu “a la baixa”.
En relació als últims dies de vacances, hem de fer-ho al revés, augmentant progressivament la nostra activitat quotidiana per aclimatar millor al retorn del ritme laboral habitual, minimitzant l’anomenat “síndrome postvacacional”.
I ara sí … .., bones vacances reparadores a tots els nostres lectors!