Trastorns de la personalitat
Són trastorns psicològics caracteritzats per la presència de determinats trets de caràcter, des de l'inici de l'edat adulta i de forma estable al llarg del temps, afecten i limiten l'adaptació de la persona en les àrees de la cognició o el pensament, de la afectivitat, de la impulsivitat i de les relacions interpersonals continuades.Actualment es consideren 10 trastorns de personalitat agrupats en 3 clústers o tipus.
Clúster A: trastorns caracteritzats per una forma de pensar atípica, estranya i extravagant, en persones generalment fredes i distants, com en els trastorns esquizoide, paranoide i esquizotípics de la personalitat. Clúster B: trastorns caracteritzats per un baix control emocional i elevada impulsivitat, com el trastorn narcisista, histriònic, límit i antisocial de la personalitat. Clúster C: trastorns caracteritzats per una elevada inseguretat personal, amb facilitat per patir estats d’ansietat i depressius en general de l’esfera neuròtica, com el trastorn evitatiu, dependent i obsessiu-compulsiu de la personalitat.
A continuació podeu fer-se un ràpida idea dels problemes i trastorns enunciats anteriorment:
- Trastorn esquizoide de la personalitat : es tracta de persones fredes i distants, que normalment no expressen les emocions i es comporten de forma solitària.
- Trastorn paranoide de la personalitat : es tracta de persones permanentment desconfiades i suspicaços amb els altres, amb reaccions fàcilment hostils quan se senten menyspreades.
- Trastorn esquizotípic de la personalitat : són persones estranyes i extravagants, en la imatge i en les formes, amb pensament màgic i escassa afectivitat, així com unes emocions poc congruents amb el moment.
- Trastorn narcisista : es tracta de persones que es creuen “especials” i superiors als altres, comportant-se de una forma arrogant i prepotent, esperant un tracte de favor i que se’ls reconegui aquesta pretesa superioritat. Creuen que només s’ha de relacionar amb persones del seu nivell i que poden explotar els altres, donant-se un sentit grandiós de autoimportancia i mantenint unes expectatives d’èxit i reconeixement desmesurades.
- Trastorn histriònic de la personalitat : consisteix bàsicament en persones que tenen la necessitat de ser permanentment el centre d’atenció, presentant una elevada reactivitat i dramatització emocional, teatralitzant de forma desmesurada davant els altres. Utilitzen l’aspecte físic i una conducta seductora en les seves relacions interpersonals. No solen afrontar els problemes de forma adequada i acostumen a fer “explosions emocionals” davant de situacions de tensió nerviosa.
- Trastorn antisocial de la personalitat : la característica bàsica de les persones -habitualment homes- amb aquest trastorn és la transgressió i no compliment de les normes socials. Es tracta de persones impulsives i molt poc sensibles, que actuen de manera irresponsable, mentidera i agressiva, sense sentir culpa o remordiment, raons per les quals tenen un estil de vida delictiu i laboralment inestable i s’abandoni, guiat bàsicament per la satisfacció de les pròpies necessitats i desitjos, al marge dels altres.
- Trastorn límit de la personalitat : el TLP es refereix bàsicament a persones amb una elevada inestabilitat afectiva i emocional i amb alteració de l’autoimatge, amb sentiments habituals de buit. Es exalten i polaritzen amb molta facilitat, canviant l’estat d’humor i enfadant amb ells mateix i amb l’entorn, passant ràpidament de la idealització de la devaluació en les seves relacions interpersonals. És habitual el consum de tòxics i en general de les conductes compulsives, així com els episodis depressius.
- Trastorn de la personalitat per evitació : El comportament bàsic és la por al rebuig social, la crítica negativa i el menyspreu dels altres, que genera forts sentiments d’inferioritat i vulnerabilitat davant dels altres. En conseqüència eviten relacions interpersonals per no patir l’angoixa que els generen aquests sentiments i per no sentir-menyspreats. S’adapten bé amb persones de màxima confiança i que els fan sentir acceptades, mostrant-se molt passives en situacions de grup.
- Trastorn de la personalitat per dependència : es tracta essencialment d’una excessiva necessitat que els altres tinguin cura d’un mateix, generant un comportament submís i amb temors de separació. No prenen moltes decisions sobre la pròpia vida, deixant que siguin les persones més properes les que les prenguin per ells. Normalment són molt acomodaticis i res conflictius a nivell social, ja que no mostren els seus desacords ni prenen iniciatives pràcticament. Les seves sensacions de desemparament i de por a la solitud generen una actitud molt submisa i d’excessiva tolerància davant un tracte vexatori cap a ells, causa de la por a l’abandonament.
- Trastorn obsessiu compulsiu de la personalitat : la característica essencial d’aquest trastorn és la necessitat excessiva de control. Es tracta de persones molt perfeccionistes, ordenades i amb unes pautes quotidianes rígidament autoimposades, amb llistes, horaris i programacions diverses. Són responsables, autoexigents i complidors amb les normes, exigint també als altres que les compleixin, convençuts que fan les coses sempre correctament i millor que les persones del seu entorn. Tendeixen a guardar i conservar gran part dels objectes del seu voltant, i solen estalviar pensant en possibles desgràcies futures. A nivell fisiològic solen patir cefalees, dolors d’esquena i alteracions gastrointestinals.