Trastorns Psicològics infantojuvenils

En Gabinet Psicològic Romeu som plenament conscients d'aquesta realitat i per això des de fa anys intentem millorar els problemes dels més petits i dels joves que ens demanen ajuda i consell professional. Ja en la primera visita, vam intentar explicar al menor i al seu acompanyant el problema que ens porta i com enfocar la seva avaluació i possible tractament, així com els professionals més idonis per intervenir en el seu cas en particular.

Els Trastorns Psicològics infantojuvenils representen bona part de les demandes assistencials en una consulta psicològica, ja que és aquest un col·lectiu humà especialment delicat per estar en plena etapa de desenvolupament maduratiu, així com molt vulnerable a les pressions de l’entorn , ja sigui escolar, social o familiar.

Problemes d’ansietat excessiva, timidesa o manca d’habilitats socials en les primeres experiències dins dels grups socials; assetjament escolar; problemes de conducta amb elevada dificultat d’acceptació de l’autoritat i impulsivitat; problemes per dèficit d’atenció amb hiperactivitat; consums tòxics incipients; excessiva dedicació a l’entorn informàtic i virtual que frega o es converteix en un comportament addictiu; problemes d’ingesta alimentària amb alteració de l’autoimatge; problemes en el control dels esfínters; tics motors; problemes de la parla, la veu i el llenguatge; problemes d’aprenentatge i de rendiment escolar; desorientació vocacional; o bé problemes generals del desenvolupament com l’autisme, tots ells requereixen d’una completa avaluació, un diagnòstic correcte i un tractament eficaç, sovint de forma interdisciplinària a nivell psicològic, neuropsicològic, metge, psicopedagògic i logopèdic.

A continuació podeu fer-se un ràpida idea dels problemes i trastorns enunciats anteriorment:

  • El Trastorn per Dèficit d’Atenció amb Hiperactivitat , identifica nens que presenten problemes atencionals, d’impulsivitat, d’autocontrol i de sobreactivitat motora. Els nens amb TDAH mostren sovint poca atenció als detalls, es distreuen fàcilment i habitualment són descuidats amb les tasques escolars. Sovint, també són nens molt moguts i als quals els costa romandre concentrats realitzant una mateixa tasca.
  • Els Trastorns del Comportament preocupen molt als pares ja que tenen a veure amb conductes poc socials dels nens. Els nens que presenten un Trastorn del Comportament, habitualment s’enfaden amb les persones del seu entorn, desobeeixen als adults de referència (pares, professors, tutors, etc.) de forma permanent i habitualment mostren conductes antisocials com agressions a altres persones i nens , animals o joguines.
  • El Trastorn d’Ansietat per Separació és un trastorn d’ansietat que es caracteritza per una reacció d’ansietat excessiva i poc apropiada davant la separació de nen de la casa familiar o dels adults de referència, que habitualment són els pares. Els nens que presenten un trastorn d’ansietat per separació mostren un malestar excessiu davant la separació dels seus pares com poden ser forts plors, crits, o negació; por excessiva a que passi alguna cosa que els separi dels seus pares; resistència a anar a dormir o a l’escola o a quedar-se sols a casa.
  • El A plaça escolar o B ullying , consisteix en un continu maltractament psicològic, verbal o físic que un nen rep per part d’altres companys d’escola en repetides ocasions i durant un llarg temps. Els nens que pateixen assetjament escolar són intimidats mitjançant xantatges, insults, burles, amenaces o altres formes d’abús. És important tractar l’assetjament escolar si sospitem que un nen ho pot estar patint, per tal d’evitar que el problema s’agreugi repercutint en problemes d’ansietat, por o autoestima baixa.
  • Els Tics són vocalitzacions o moviments d’alguna part concreta del cos, estereotipats, ràpids, repetitius i no rítmics. Tant els tics vocals com els motors poden ser “simples” (implicant només a uns quants músculs o consistint en sons simples) o “complexos” (implicant a molts grups de músculs o a paraules i frases). Els nens amb aquest tipus de problemes poden mostrar tics només motors, només vocals o tots dos simultàniament.
  • Els Trastorns de l’Aprenentatge es caracteritzen per una sèrie de dificultats que afecten la lectura, escriptura o càlcul, el que pot suposar un obstacle per al progrés escolar normal del nen per la seva repercussió en aprenentatges posteriors i en el rendiment acadèmic general. El trastorn de l’aprenentatge relacionat amb la lectura més comú actualment és la D islexia . Els nens amb dislèxia mostren problemes en el reconeixement o descodificació de les paraules. Aquests nens poden comprendre bé una expressió oral (paraules o frases), encara que no un text escrit amb el mateix contingut, ja que no poden llegir correctament les paraules. Pel que fa al trastorn de l’aprenentatge relacionat amb l’escriptura més comú és la D igrafía , que la presenten nens que tenen dificultat per escriure paraules, però que demostren bona expressió oral. Finalment, un altre trastorn significatiu actualment entre els nens és la Discalcúlia , que la presenten nens amb bones capacitats intel·lectuals, però que tenen problemes realitzar càlculs matemàtics.
  • Els nens amb Dificultats en les Capacitats Intel·lectuals solen mostrar retards en l’adquisició de les habilitats motores (per exemple en la subjecció del cap o la coordinació de moviments) i els coneixements típics per la seva edat de desenvolupament (per exemple en els continguts acadèmics). El fet que un nen presenti dificultats en les capacitats intel·lectuals o retard mental suposa, normalment, que té una capacitat intel·lectual significativament inferior a la resta de nens de la seva edat, que li limita en les seves activitats adaptatives del dia a dia com, per exemple, comunicar-se amb altres persones, cuidar-se de si mateix, menjar o estar a l’escola.
  • Els Trastorns de la Comunicació són trastorns relacionats amb el llenguatge i generalment es diagnostiquen a la infància o l’adolescència, encara que poden perdurar fins a l’edat adulta. Els nens que presenten trastorns en la comunicació, tenen dificultats amb la producció normal de llenguatge (paraules o frases) i el seu rendiment en aquest aspecte és significativament inferior que altres nens de la seva edat. A més, quan un nen té problemes d’aquest tipus, el seu rendiment acadèmic es pot veure afectat, així com les interaccions socials amb altres persones i el seu dia a dia. Els dos trastorns que solen aparèixer amb més freqüència són el Trastorn fonològic i el T artamudeo . Normalment, detectarem que un nen presenta un trastorn fonològic quan produeixi errors quan parla, per exemple, ús d’una lletra en lloc d’una altra o omissió d’alguna lletra en parlar. D’altra banda, el tartamudeig consisteix en la repetició constant d’una lletra o síl·laba en una paraula i això produeix interrupcions en el llenguatge.
  • Quan parlem de Trastorns de la Conducta Alimentària , ens referim, entre altres coses, a l’existència d’un inadequat hàbit alimentari i a una preocupació excessiva pel pes corporal. A més, les persones que presenten trastorns de la conducta alimentària habitualment mostren altres aspectes importants com ansietat, realitzen una valoració negativa de si mateixos i poden presentar desequilibris emocionals o distorsions perceptives importants. Els dos trastorns que solen ser més coneguts són la Anorèxia nerviosa i la B ulimia nerviosa , però no menys importants són el T < /em> rastorno per afartament i la O besidad, tots dos cada veus més presents entre la població infantil. Els nens que pateixen un trastorn per afartament normalment mengen alguna vegada a la setmana de manera voraç i sense control, arribant en la majoria dels casos a l’augment important de pes i fins i tot a patir obesitat.
  • Els P roblemas de control d’esfínters apareixen amb força freqüència a la clínica infantil ja que tenen a veure amb l’aprenentatge del control urinari i dels intestins. Tant el control urinari com el intestinal es converteixen en un problema important quan per l’edat evolutiva del nen aquest ja hauria d’haver adquirit l’aprenentatge i el problema interfereix en la seva vida diària. Normalment, ens adonem que alguna cosa no va bé quan els altres nens de la seva edat ja han adquirit el control que els toca per edat. Normalment, el primer que aprenen els nens és el control intestinal nocturn, en segon lloc el control intestinal diürn i finalment, el control urinari diürn i nocturn.
  • Ludopatia i Ciberludopatía. Cada vegada més, els nens i adolescents estan immersos en l’ús de la tecnologia en tots els entorns de la seva vida (social, escolar, educacional, etc.), però és important que facin ús responsable la tecnologia, per tal que no es converteixi en un problema o dependència. Tant la ludopatia com la ciberludopatía es consideren una addicció comportamental. Les persones que presenta problemes de ludopatia o ciberludopatía, fan un ús del joc o de la tecnologia excessius i poc adaptats, afectant això a la seva vida personal, familiar o professional. A més, les persones que presenten aquest tipus de problemes, poden mostrar també distorsions emocionals i comunicatives que provoquen que apareguin problemes en les seves relacions familiars o socials.
  • El Trastorn de l’espectre autista és un conjunt de discapacitats que poden comportar problemes significatius de tipus social, comunicatiu o de conducta; per això els nens que presenten autisme poden mostrar problemes d’interacció social com, per exemple, que no reaccionin quan se’ls crida pel seu nom, que normalment evitin el contacte visual o que prefereixin estar sols sovint a casa ia l’escola. A més, en ocasions, aquestes conductes poden anar acompanyades de moviments corporals repetitius.

Contacta amb nosaltres!