L’expressió “psicologia positiva” és, des de fa uns anys, una de les expressions més repetides dins de l’Àmbit de la salut i el benestar, i s’a convertit en un dels enfocaments psicoterapèutics més utilitzats en el Moment actual. Però, d’on veu i vol dir exactament?

Aquest terme es va començar a utilitzar en cercles científics als Estats Units, durant els anys 90, per part del professor Martin Seligman, com a corrent psicològica específica que estudiava aspectes positius de la psicologia humana, com la creativitat, la intel·ligència emocional, la felicitat o la resiliència.

Es tracta per tant d’un enfocament que s’allunya dels aspectes psicopatològics i negatius de l’ésser humà, resultant en un model en certa mesura hereu de la psicologia humanista, però instaurat dins del modern mètode científic.

Des d’aquest plantejament, podem considerar que els estats mentals positius fan de barrera davant els trastorns psicològics, actuant de manera preventiva i millorant els esquemes afectius i cognitius propis de la persona. En aquest sentit, tenen una evident utilitat dins el camp de la psicologia clínica.

LES FORTALESES HUMANES

En essència, des de la psicologia positiva es considera fonamental l’estudi i millora dels trets psicològics positius que tots tenim i podem millorar. Seligman i Peterson, s’han categoritzat fins a 24 fortaleses humanes, agrupades en 6 grans àrees:

Saviesa i coneixement: capacitat d’adquirir i aplicar els coneixements amb saviesa.

1. Creativitat
2. Bon judici
3. Curiositat
4. Perspectiva
5. Amor per l’aprenentatge

Humanitat: capacitat de preocupar-nos pels altres.

6. Intimitat
7. Bondat
8. Sociabilitat o intel·ligència social

Coratge: capacitat de superar els obstacles per aconseguir els nostres objectius.

9. Valentia
10. Perseverança
11. Integritat
12. Entusiasme

Justícia: virtuts que ens fan contribuir a una societat més equitativa.

13. Sentit de la responsabilitat
14. Equitat
15. Lideratge

Temprança: treballar la disciplina i l’autocontrol.

16. Autocontrol
17. Misericòrdia
18. Humilitat
19. Prudència

Transcendència: capacitat de trobar un propòsit en la vida.

20. Apreciació
21. Optimisme
22. Gratitud
23. Sentit de l’humor
24. Espiritualitat

EXERCICIS PRÀCTICS DE PSICOLOGIA POSITIVA

Els mateixos Seligman i Peterson, propugnen uns exercicis, de fàcil aplicació, amb l’objectiu d’augmentar el benestar personal. Són els següents:

– Escriure tres coses positives que hagis gaudit recentment

– Descobreix el teu major fortalesa i utilitza-la per ajudar els altres

– Escriure una carta de gratitud

– Diari del futur

– Una porta es tanca, una altra s’obre

– Pensa en el millor de tu mateix

– Registra els teus actes altruistes

Així doncs, amics lectors, comencem a utilitzar aquests terapèutics consells!

Otras entradas que te interesarán

El poder de la por

“La por s’ha convertit en una emoció primària dominant en la societat actual. Tant el temor que neix de les circumstàncies col·lectives -desastres naturals, guerres o crisis econòmiques-, com el que sorgeix del nostre interior, especialment del cervell -Fòbies ansietat, angoixa, pànic o incertesa “.

Arriben les vacances més esperades de l’any

Les vacances d’estiu representen unes de les activitats d’oci més esperades al llarg de cada any, per a la immensa majoria de la població adulta laboralment activa, així com per als nens.

Ansietat i estrès davant de situacions d’avaluació

Aquesta setmana la majoria dels alumnes que han acabat el Batxillerat s’enfronten a la selectivitat. Aquesta prova d’accés a la universitat es viu sovint amb inquietud per tota la pressió que l’estudiant pot sentir a sobre. L’ansietat i angoixa davant els exàmens són situacions comunes que molts alumnes viuen en les avaluacions durant tot el curs.

Ús i abús de les noves tecnologies

Les noves tecnologies són una eina imprescindible i necessària en el nostre dia a dia. Estan modificant la manera en què vivim i entenem el món. Els seus usos ens proporcionen una gran quantitat d’avantatges: informació, comunicació, aprenentatge, oci … Però en accés, aquest consum, pot provocar l’efecte contrari al desitjat.