La depressió és un estat d’ànim trist, una alteració de l’humor en què la tristesa és patològica, desproporcionada, profunda, abastant la totalitat de l’ésser. El pacient deprimit perd l’interès i fins i tot la il·lusió de viure, sentint-se incapaç de realitzar les activitats prèvies. Al costat de la tristesa apareixen una altra sèrie de símptomes, com alteracions del son, de la gana, símptomes somàtics i alteracions del contingut del pensament que compliquen més la vida del pacient deprimit, interferint greument en la qualitat de la mateixa.
La persona gran, habitualment, té més dificultats per identificar i reconèixer davant altres els símptomes afectius per dir que està trist i per això consultarà almenys per aquest motiu. Amb més freqüència la queixa pot ser somàtica (dolor inespecífic, molèsties vagues, afeccions gastrointestinals, queixes de memòria) i fins i tot hipocondríaca.
No és infreqüent que siguin els familiars del pacient els que van a la consulta del seu metge de capçalera o de l’especialista en la recerca d’ajuda: “El meu pare ha deixat de fer els seus hobbies, no li ve de gust sortir a passejar, està més callat i abatut … “,” La meva dona gaudeix menys amb els néts, no li ve de gust veure als fills ni als amics, semblen molestar … No segueix bé els programes de televisió … “
Quan una persona gran es deprimeix, de vegades, la seva depressió es considera erròniament un aspecte normal de la vellesa. Els símptomes com fatiga, inapetència i problemes per dormir també poden ser part del procés d’envelliment o d’un patiment físic. L’humor depressiu passa desapercebut, en ocasions, per l’aplanament afectiu d’alguns ancians, que s’interpreta com serenitat. Com a resultat, la depressió pot ser ignorada o confosa amb altres afeccions que són comunes en els ancians. La depressió en els ancians, si no es diagnostica ni es tracta, causa un patiment innecessari per a l’ancià i la seva família.
Alguns factors que poden actuar amb freqüència com a desencadenants dels quadres depressius són:
• Mort del cònjuge o ésser estimat
• Malaltia mèdica o quirúrgica. Mala autopercepció de salut.
• Incapacitat i pèrdua de funcionalitat.
• Escàs suport social.
Conseqüències possibles de les depressions no tractades poden ser:
• Aïllament social. Solitud.
• Baixa qualitat de vida.
• Increment de l’ús dels serveis de salut.
• Deteriorament cognitiu.
• Risc de cronicitat.
• Major risc d’esdeveniment vascular i de mortalitat.
• Risc de pèrdua funcional i d’incapacitat.
• Alt risc de suïcidi.
A més, la depressió pot afectar el funcionament cognitiu. Són freqüents les pèrdues de memòria (dificultats per fixar informació), l’alentiment, les dificultats de concentració o fins i tot d’organització i planificació de la vida diària. El deteriorament cognitiu acompanya molt sovint a la depressió, i en el pacient ancià pot ser de forma més marcada. Els ancians deprimits poden manifestar queixes en relació a dificultats cognitives (“sóc molt maldestre”, “no sé fer les coses”, “se m’oblida tot”, “no sé”, etc.)i renunciar a realitzar tasques que requereixen un esforç mental (llegir, veure una pel·lícula).
A vegades pot donar lloc a dubtes amb diagnòstics tals com la Malaltia d’Alzheimer, amb la consegüent preocupació dels seus éssers estimats. És important consultar amb un professional per realitzar els estudis necessaris, ja que és freqüent que processos de demència inicialment es confonguin amb quadres de tipus depressiu o que coexisteixin dos. Sovint és difícil poder diferenciar entre les dues entitats i cal iniciar un tractament adequat i valorar l’evolució. A més, s’ha comprovat que la depressió amb trastorns cognitius és un factor de risc per desenvolupar una demència en un futur.
Quan milloren els símptomes depressius, solen fer-ho les alteracions cognitives. És possible que quedin alguns defectes cognitius lleus de tipus residual. Així com pot ser que finalment l’evolució marqui la presència d’una demència generalment de tipus Alzheimer.
La depressió en l’ancià
Finalment recordar que és important que davant la sospita que el nostre familiar ancià pugui estar deprimit s’actuï. Si bé envellir és una part inevitable de la vida, la depressió no ha de formar part d’ella.
Algunes recomanacions per a l’actuació des de casa poden ser:
– Potenciar el manteniment de les activitats diàries.
– Estimular i augmentar la motivació per l’autocura.
– Fer exercici físic suau (passejos diaris).
– Potenciar les activitats col · lectives i evitar l’aïllament.
– Vigilar l’estat nutricional per la pèrdua de gana.
Un professional ajudarà a identificar i tractar la situació. El reconeixement, el diagnòstic precoç i el tractament primerenc poden contrarestar i prevenir les conseqüències de la depressió. A més pot ajudar els familiars a conèixer les estratègies més adequades per contribuir en la millora del seu ésser estimat.