És ben conegut entre la comunitat psicològica, que quan arriben les primeres calors estiuenques sol observar-se un repunt de persones que experimenten ansietat, sol·licitant en molts casos ajuda professional per a disminuir símptomes com a taquicàrdia, cansament i irritabilitat.

Des d’un punt de vista de funcionament cerebral, aquest és un procés neuropsicològic normal, en el sentit que quan augmenta la temperatura el cervell s’hiperactiva, i aquesta acceleració ens porta a un estat d’irritabilitat més elevat. Això no constitueix cap problema i sol ser una cosa molt delimitada en el temps.

Un tema diferent és quan en els primers dies vacacionals algunes persones sofreixen símptomes veritablement ansiosos, amb alteració emocional i insomni, podent desembocar en un estat d’estrès clínic o fins i tot de depressió vacacional.

Per a prevenir-vos d’aquests símptomes indesitjables i que pugueu gaudir merescudament d’unes vacances sanes i reparadores, us donem a continuació uns consells i directrius que us poden ser d’utilitat.

Sigues progressiu, no comencis de cop.

Durant els primers dies de descans és quan més es nota el canvi de ritme respecte a la rutina laboral. En aquest sentit és important permetre’s uns dies de canvi de ritme “a menys”, sense massa activitats ni obligacions en l’agenda estival.

Planifica les teves vacances amb temps.

Poques coses hi ha més frustrants que sofrir les conseqüències d’una mala planificació del nostre període vacacional, ja que això ens obligarà a anar resolent temes i imprevistos que inevitablement, ens mantindran en un estat d’alerta continuat i ens generaran estrès i malestar. El millor és fer un bon plantejament inicial i, a partir d’aquí, deixar-nos portar pel que ens ofereixi el dia a dia.

 

Expectatives vacacionals realistes.

Hi ha un principi psicològic cognitiu que més o menys ens diu que “res millor per a frustrar-nos que posar-nos grans expectatives no realistes”. Aquesta és una gran veritat, i les legítimes il·lusions de passar unes bones vacances no escapen a aquest principi. L’aconsellable és prioritzar bé les nostres necessitats de descans en funció de les nostres possibilitats, i a partir d’aquí, traçar un pla vacacional factible i, a poder ser, que comporti poc esforç real. En cas contrari, correm el risc de patir alguna cosa semblança a la coneguda Síndrome de París. Encara que concretament es tracta d’un trastorn psicològic ansiós transitori que sofreixen alguns turistes japonesos quan visiten aquesta ciutat –per la decepció entre la idealització d’aquesta capital i l’experiència real in situ-, en realitat qualsevol turista pot notar símptomes semblants quan visita un lloc no conegut amb grans expectatives inicials, i acaba sofrint una forta decepció i inquietud quan està visitant aquest mateix lloc.

 

Dóna importància al moment present.

Durant les vacances sovint volem “conèixer-ho i fer-ho tot”, i acabem comprimint i encadenant activitats de forma continuada, fins a esgotar-nos i estressar-nos sense remei. És molt millor baixar el ritme i paladear cada moment amb plena consciència de l’experiència que estem vivint, encara que això signifiqui “no arribar a tot”.

 

Sigues una mica egocèntric.

Encara que pugui semblar malsonant, es tracta d’un consell necessari quan s’entén el que significa. El que realment vol dir és que tota persona té el dret i el deure de “regalar-se” moments d’oci i descans, i més quan està de vacances. Això no ha de ser incompatible amb atendre, organitzar i cuidar a uns altres durant aquest període de descans, sinó que hem d’intentar combinar-ho amb normalitat. En altres paraules, la generositat i l’amor per les persones amb les quals compartim el nostre temps lliure no ha d’excloure a un mateix. En cas contrari, algunes persones poden arribar a afirmar que “les vacances els deprimeixen”, o bé tenen problemes vacacionals de parella o de família.

En qualsevol cas i com a anotació final, dir-vos que el més important per a gaudir d’unes bones vacances i no sofrir molestos símptomes d’ansietat o d’alteració emocional és, més enllà dels consells apuntats anteriorment, que acceptem la inevitable imperfecció de tota acció humana i, per consegüent, que no renunciem a passar-ho bé malgrat tots aquells imprevistos, frustracions i dificultats que ens ofereixi nostre merescut descans estival.