El trastorn obsessiu-compulsiu, conegut també per les sigles TOC, és el 4t trastorn psiquiàtric més comú entre la població. Es caracteritza per la presència d’obsessions i compulsions que causen intens malestar psicològic i interfereixen de forma significativa en la vida de qui el pateix. El TOC és un tipus de trastorn d’ansietat.

Una obsessió és una idea, pensament o imatge repetitiva que la persona considera intrusiva, involuntària i inapropiada i que causa temor, ansietat o malestar important. Per tant, no es redueixen a simples preocupacions excessives sobre problemes de la vida real.

La persona reconeix que aquests pensaments, impulsos o imatges obsessius són el producte de la seva ment i intenta ignorar-los, suprimir-los o bé neutralitzar mitjançant altres pensaments o actes (rituals o compulsions).

Una compulsió és un comportament o un acte mental de caràcter recurrent que la persona realitza de manera voluntària en resposta a una obsessió i amb l’objectiu de prevenir o reduir el malestar produït per ella. Aquests comportaments o actes mentals o bé no estan connectats de forma realista amb allò que pretenen neutralitzar o prevenir, o bé resulten clarament excessius.

obsessions

Temor a contaminar
Temor a causar danys a altres o al fet que li passi alguna cosa als pares, família …
Idees agressives o de contingut sexual
Escrupolositat / religiositat excessiva
pensaments prohibits
Necessitat de simetria
Necessitat de dir o confessar

compulsions

Rentar-se
Repetir una acció fins a fer-“bé”
Assegurar-se haver tancat la porta, d’haver tancat l’aigua …
tocar
Comptar objectes o fins a un determinat nombre
ordenar
Acumular (no poder llençar res)
resar

Tots tenim manies, preocupacions o pensaments repetits. Comprovar que hem tancat la porta, apagat el gas, tancat l’aixeta, asseure’ns en els mateixos llocs en una reunió, mantenir un cert ordre en determinades coses, col·leccionar objectes inútils, tornar a casa sempre pels mateixos carrers …

El problema sorgeix quan aquests pensaments es converteixen en obsessius; la persona no pot controlar-los, perd la llibertat i tot i que és conscient de l’absurd i irracional dels seus pensaments, actua d’una manera compulsiva realitzant continus rituals i comprovacions per sentir-se bé. Es tracta d’un Trastorn

Obsessiu Compulsiu o TOC.

Per a moltes persones aquests pensaments obsessius o tempestuosos constitueixen un veritable problema ja que genera molta ansietat, dificulta o incapacita per realitzar una vida normal i fins i tot pot desencadenar una depressió.

Alguns exemples d’aquestes situacions serien els següents:

“No podia fer alguna cosa sense un ritual. Aquests rituals transcendien a tots els aspectes de la meva vida. Quan posava el meu despertador, havia de fer-ho en un nombre que no sumés un “mal” nombre. No podia parlar de la mort perquè em preocupava que alguna cosa dolent li passés als meus pares. ”

índex “A Manuel el preocupa cada vegada més el tema de la neteja. Sovint l’envaeix la idea que té les mans brutes i que hauria de rentar-se-. Se les ha arribat a rentar més de trenta vegades al dia, arribant fins i tot a presentar descamació de la pell. Però aquesta sensació de brutícia es comença a estendre; sent repulsió a saludar alguns clients de la feina. Així que “selecciona” a la gent a la qual dóna la mà. Des de fa ens dies, li ha assaltat la idea que les sabates que porta a treballar “embruten” el pis on viu. Posteriorment, ha passat el mateix amb la roba i es canvia cada vegada que entra a casa. Tot i que s’adona que els seus temors són exagerats, que les “coses brutes” van cada vegada augmentant més, Manuel no és capaç d’evitar aquest temor ni aquest pensament “.

És molt important diagnosticar i tractar el TOC correctament perquè els pacients veuen a tres a quatre doctors i passen diversos anys buscant un tractament adequat abans de rebre un diagnòstic correcte. Les persones poden estar callades sobre els seus símptomes perquè els fa por o vergonya confessar, perquè minimitzen la seva importància o perquè han viscut tant de temps amb ells que s’han acostumat a suportar-. El diagnòstic precoç i el tractament apropiat, poden ajudar a les persones a evitar el patiment que aquesta malaltia provoca, així com a disminuir el temps perdut pels símptomes i el deteriorament general del funcionament. No hi ha cap prova de laboratori que pugui diagnosticar el TOC. El diagnòstic es fa a través de la història clínica i de qüestionaris específics per als símptomes

El diagnòstic adequat pot prevenir l’aparició d’altres complicacions

Problemes familiars i de parella
Fracàs laboral o escolar:
Símptomes depressius: solen associar-se a aquest trastorn i deteriorar encara més el funcionament personal.
L’abús d’alcohol, drogues i fàrmacs sedants
Aparició de conductes d’evitació: les persones amb pensaments obsessius poden evitar progressivament les situacions que els provoquen angoixa

La mesura que s’ha mostrat més efectiva en el tractament del TOC és la combinació del tractament farmacològic amb la psicoteràpia. El primer fàrmac aprovat per al seu ús en el TOC va ser el antidepressiu tricíclic clomipramina. Els fàrmacs considerats actualment de primera elecció són els antidepressius inhibidors selectius de la recaptació de serotonina (ISRS): fluoxetina, paroxetina, fluvoxamina i més recentment citalopram. El tractament farmacològic del TOC sol ser crònic, amb altes dosis d’antidepressius i un temps de latència perllongat. Se sol iniciar el tractament amb monoteràpia ja que s’eviten els efectes de les interaccions medicamentoses encara que si no s’aconsegueix una resposta favorable cal associar diversos fàrmacs antidepressius i / o ansiolítics.

Otras entradas que te interesarán

Què és la Psicologia Positiva?

L’expressió “psicologia positiva” és, des de fa uns anys, una de les expressions més repetides dins l’àmbit de la salut i el benestar, i s’ha convertit en un dels enfocaments psicoterapèutics més utilitzats en el moment actual. Però, d’on ve i què significa exactament?

Dolor emocional

El dolor emocional pot arribar a ser més intens que el dolor físic. Aquesta frase és molt certa i, la majoria de nosaltres, vam patir aquest dolor emocional en algun moment o altre de la nostra vida, ja que és inherent a la condició humana.

Quan mengem per ansietat

Quan gestionem situacions tensionals que desborden els nostres recursos psicològics, el malestar emocional resultant que es genera en nosaltres ens pot empènyer a recórrer al menjar, a saciar ràpidament, com a mecanisme ansiolític que aparentment ens torna a un estat de tranquil·litat i satisfacció. No obstant això, es tracta d’un efecte efímer, que ens pot acabar generant problemes físics i psicològics, més enllà dels seus efectes suposadament relaxants.