Qualsevol persona, en qualsevol moment, pot experimentar algun tipus de trauma. Un trauma és una experiència que posa en risc a la pròpia persona o l’exposa a situacions amenaçadores. La persona sent l’amenaça sobre si mateix o altres persones, sentint terrors, impotència i horror davant la gravetat del que està passant. Les experiències traumàtiques poden classificar-se en diferents categories, alguns traumes com el maltractament infantil, presenciar actes de violència domèstica, patir violacions o lesions, ser víctima d’un desastre natural, una guerra o un acte terrorista.
Els nens i adolescents, quan han patit un trauma presenten alguns símptomes semblants a l’adult com són:
– Símptomes de reexperimentació del trauma.
– Símptomes d’evitació d’elements o situacions associats al trauma.
– hiperactivació, que en nens sovint són símptomes físics com mal de panxa.
En general però, els nens mostren un menor embotiment afectiu i menys conductes evitatives que les adults.
Els símptomes d’estrès posttraumàtic varien de forma important segons l’edat i, en certs aspectes, segons el gènere dels menors:
a) Els nens tendeixen a mostrar una major agressivitat i destructivitat i sovint manifesten el trauma en els jocs i els dibuixos, reactuar els fets.
b) En edat preescolar, les reaccions dels nens depenen molt de les dels seus pares i mares: si aquests poden mantenir una certa calma, els nens se senten segurs i manifesten poca simptomatologia.
c) Cap als 8 o 10 anys, les reaccions dels nens són ja molt similars a les dels adults: a aquesta edat ja poden entendre bastant el que està passant, poden preveure les conseqüències a llarg termini del fet traumàtic i poden reflexionar, en certa mesura, sobre el seu paper en el que ha passat i en el futur.
d) En l’adolescència, comença a aparèixer la mateixa idea que poden tenir els adults que el fet traumàtic compromet els plans de futur i trenca totes les il·lusions dipositades en ell.
Independentment de l’edat, sembla que les nenes i noies puntuen més alt en la simptomatologia de l’estrès posttraumàtic, mentre que els nens i nois mostren més símptomes conductuals.
També amb independència de l’edat, els nens i adolescents que es veuen exposats al que s’està denominant com TEPT complex, és a dir, no consecutiu a un fet puntual, sinó a una situació traumàtica continuada, com la violència familiar, les guerres, etc. . semblen desenvolupar majoritàriament:
a) Canvis en la personalitat
b) Ideació suïcida
c) Depressió
d) Addiccions i altres trastorns mentals
e) Seqüeles neurobiològiques del sofriment
Els objectius del tractament del TEPT són:
– Estabilitzar la persona afectada.
– Confrontació amb el trauma, bàsicament a nivell cognitiu.
– Processament del trauma, sobretot pel que fa a les emocions.
– Controlar les memòries intrusives, imatges, etc ..
– Eliminar l’evitació.
– Integrar el trauma en la vida de la persona.