Aquestes primeres setmanes d’inici del curs escolar ens serà fàcil poder veure plors i rebequeries a l’hora que els nostres infants entrin a l’escola i es separin del seu pare, mare o cuidador. Aquesta ansietat i preocupació per la separació dels pares o persones pròximes és un exemple i forma part del procés evolutiu normal del nen, sobretot durant l’etapa d’educació infantil i té un valor adaptatiu.

Quan aquesta angoixa es torna excessiva, inapropiada pel nivell d’edat , i es dónaen qualsevol situació (no només a l’escola) que suposi que el nen es separi de les persones amb qui manté forts vincles, podem parlar de Trastorn d’Ansietat per Separació.

L’ansietat que mostren aquests nens pot posar-se de manifest de diferents maneres i segons els criteris diagnòstics del DSM-IV caldrà que siguin presents com a mínim tres d’aquestes circumstàncies per poder fer un diagnòstic de Trastorn d’Ansietat per Separació:

Malestar excessiu recurrent quan hi ha o s’anticipa la separació de la llar o de les principals persones vinculades.
Preocupació excessiva i persistent per la possibilitat de perdre o que es facin mal les principals figures vinculades al nen.
Preocupació excessiva i persistent que alguna circumstància adversa porti a la separació d’una figura vinculada important.
Resistència o negativa persistent a anar a l’escola o qualsevol altre lloc per por a la separació.
Resistència o por persistent o excessiva d’estar sol a casa o sense les figures vinculades, o sense adults significatius a altres llocs.
Negativa o resistència d’anar a dormir sense tenir a prop una figura vinculada important o a anar a dormir fora de casa.
Malsons repetitius sobre la separació.
Queixes repetides de símptomes físics (mals de caps, dolors abdominals, nàusees, vòmits) quan hi ha o s’anticipa la separació de les figures importants de vinculació.

És molt important tenir en compte que aquestes circumstàncies s’han d’estar donant com a mínim durant un mes per poder parlar de Trastorn d’Ansietat per Separació, haver-se iniciat abans dels 18 anys i han d’estar provocant un deteriorament i malestar clínicament significatiu en l’àmbit social, acadèmic o qualsevol altra àrea d’activitat del nen o adolescent.

L’edat de començament més freqüent d’aquest trastorn es sol situar entre els 7 i 9 anys. No és freqüent que aparegui durant l’adolescència però pot passar. És clar, que les manifestacions del trastorn variaran segons l’edat: els més petits no seran capaços d’expressar les pors específiques que tenen davant la separació i els adolescents pot ser que ho neguin però que la seva conducta ho expliqui.

En el cas que aquesta situació s’estigués donant és recomanable la visita a un psicòleg o especialista que pugui donar pautes a les famílies i començar un tractament amb el nen. A més, el clínic serà capaç de dur a terme un diagnòstic diferencial. La simptomatologia del Trastorn d’Ansietat per Separació pot confondre’s amb un fòbia escolar, agorafòbia així com amb un Trastorn d’Ansietat Generalitzada, un Trastorn Negativista Desafiant o la reacció a un episodi traumàtic concret.

Otras entradas que te interesarán

Què és la Psicologia Positiva?

L’expressió “psicologia positiva” és, des de fa uns anys, una de les expressions més repetides dins l’àmbit de la salut i el benestar, i s’ha convertit en un dels enfocaments psicoterapèutics més utilitzats en el moment actual. Però, d’on ve i què significa exactament?

Dolor emocional

El dolor emocional pot arribar a ser més intens que el dolor físic. Aquesta frase és molt certa i, la majoria de nosaltres, vam patir aquest dolor emocional en algun moment o altre de la nostra vida, ja que és inherent a la condició humana.

Quan mengem per ansietat

Quan gestionem situacions tensionals que desborden els nostres recursos psicològics, el malestar emocional resultant que es genera en nosaltres ens pot empènyer a recórrer al menjar, a saciar ràpidament, com a mecanisme ansiolític que aparentment ens torna a un estat de tranquil·litat i satisfacció. No obstant això, es tracta d’un efecte efímer, que ens pot acabar generant problemes físics i psicològics, més enllà dels seus efectes suposadament relaxants.