Normalment, els nens aproximadament als tres anys ja tenen establert un llenguatge d’acord amb les seves regulacions gramaticals, tot i que les nenes solen ser més precoces que els homes en la seva adquisició. Per tant, si al voltant dels dos anys i mig un nen no parla, i només es comunica a través de paraules curtes i gestualment, és llavors quan el pares han de preocupar perquè possiblement el seu fill pateixi un retard en la parla.

Aquests retards, es poden diferenciar en dos tipus; per una banda, el simple, i per un altre el sever o greu. El primer es caracteritza per unes bones i correctes expressions verbals després delos tres anys i tots els problemes relacionats amb la parla els superen abans de començar l’escola. I pel contrari, quan parlem d’un retard sever o greu, el llenguatge en el nen apareix més enllà dels cinc anys i presenta dificultats que persisteixen en iniciar l’escola. Per tant, aquest últim repercutirà negativament en l’aprenentatge escolar i en l’ajust del nen al medi social.

Les causes que podem trobar en relació a aquest problema són diverses. Algunes de les més freqüents són: l’herència familiar, és a dir, que els pares del nen també hagin començat a parlar més tard del normal en la seva infància, també trobem que un retard motriu pugui ser el causant, o bé que el nen es limiti a imitar altres membres de la família amb trastorns del llenguatge. Encara que també hi ha la possibilitat, que no hi hagi cap causa externa, ni tampoc que hi hagi un desenvolupament global del nen que influeixi en aquest àmbit, llavors, estaríem parlant d’un reraso específic de la parla. Altres factors molt importants que incideixen o que poden arribar a influir perquè es d’aquest problema poden ser múltiples, així com:

Defectes dels òrgans de la parla: fissura palatina, anomalies dentals, vegetacions adenoidales “carnots”, inflamacions de les amígadalas …
Deficit auditiu i visual: veure bé també és important ja que els nens imiten observant els moviments bucals de les persones que els envolten.
Retard en el desenvolupament intel·lectual: si la capacitat mental està disminuïda, normalment, però no en tots els casos, repercutirà en el llenguatge.
Lesió cerebral en la infància: les lesions cerebrals, van molt lligades a les pertorbacions de tipus motor, però per sort el nostre cervell és capaç de compensar les parts danyades per les parts sanes, encara que per aconseguir-ho hem de dur a terme una rehabilitació i un entrenament intensiu amb un especialista adequat.
Retards en l’evolució corporal: sovint en aquests nens s’observen “intervals muts”, que són períodes on el nen “entén” el que es parla però ell no “sap o pot” parlar.
Influències externes que poden produir retards en aquesta adquisició, així com: estimulació deficient de la parla, conflictes en la família i / o actituds incorrectes dels pares sobre el nen (sobreprotecció o indiferència / rebuig).

Finalment dir, que qualsevol d’aquests fctores pot ser el causant d’un retard de la parla, encara que més d’un poden donar-se alhora, o per contra com hem dit anteriorment pot ser que cap d’aquests factors es presentin en el nen i simplement aquest presenti un retard específic de la parla, que s’haurà de començar a tractar el més aviat possible.

Si voleu saber més sobre aquest tema, podeu visitar les següents adreces:

http://es.globedia.com/ninos-retraso-tratamiento

http://www.bebesymas.com/desarrollo/retraso-del-habla-en-los-ninos

Otras entradas que te interesarán

Què és la Psicologia Positiva?

L’expressió “psicologia positiva” és, des de fa uns anys, una de les expressions més repetides dins l’àmbit de la salut i el benestar, i s’ha convertit en un dels enfocaments psicoterapèutics més utilitzats en el moment actual. Però, d’on ve i què significa exactament?

Dolor emocional

El dolor emocional pot arribar a ser més intens que el dolor físic. Aquesta frase és molt certa i, la majoria de nosaltres, vam patir aquest dolor emocional en algun moment o altre de la nostra vida, ja que és inherent a la condició humana.

Quan mengem per ansietat

Quan gestionem situacions tensionals que desborden els nostres recursos psicològics, el malestar emocional resultant que es genera en nosaltres ens pot empènyer a recórrer al menjar, a saciar ràpidament, com a mecanisme ansiolític que aparentment ens torna a un estat de tranquil·litat i satisfacció. No obstant això, es tracta d’un efecte efímer, que ens pot acabar generant problemes físics i psicològics, més enllà dels seus efectes suposadament relaxants.