El període vacacional laboral o acadèmic , tan necessari en tota persona amb una vida activa i productiva , comporta un canvi en les activitats i hàbits quotidians , que paral · lelament sol comportar una disminució de la pressió de l’entorn i , en conseqüència , una relaxació del nostre nivell d’activació .
Per tot això , per a la gran majoria de persones que poden gaudir d’unes merescudes vacances , és d’esperar que experimentin un curt període d’impàs entre la recent etapa vacacional i l’inici de les exigències pròpies de la vida laboral o acadèmica activa . Es tracta d’un breu període on poden notar una dificultat afegida entre les demandes de l’entorn i el nivell de resposta del moment , però que en cap cas altera la seva vida de manera significativa . És una etapa que podem anomenar de forma genèrica com a procés d’adaptació .
Aquesta etapa difereix en cada persona , en funció de variables tan diferents com el tipus d’activitat laboral o acadèmica , el nivell d’estrès habitual i la resistència al mateix , l’estat anímic del moment i també els trets de personalitat de cada un de nosaltres .
És important ressaltar que aquesta etapa no constitueix en absolut cap trastorn psicològic ni res semblant , sinó més aviat respon a la necessitat humana d’adaptar de manera progressiva a qualsevol canvi en l’entorn .
En aquest sentit , n’hi ha prou seguir uns pocs consells per aconseguir una reeixida adaptació a la volta de l’activitat productiva , com per exemple :
– No realitzar un període de vacances excessivament llarg ni esgotador .
– Mantenir cert horari vacacional no molt diferent de l’habitual .
– No allargar el període de vacances fins just abans d’iniciar l’activitat , sinó iniciar la rutina 2 o 3 dies abans de la incorporació , recuperant els ritmes de son i alimentació .
– Començar alguna activitat d’oci , compatible amb l’activitat laboral o acadèmica , per suavitzar el canvi de ritme .

Ara bé , dit això sí hem d’afirmar que , en ocasions , algunes persones experimenten símptomes de malestar durant els primers dies d’activitat laboral o acadèmica , que per la seva intensitat i durada superen que s’esperava en un mer procés d’adaptació . Ens referim a sensacions , tant psíquiques com físiques , com tristesa , fatiga persistent , irritabilitat , alteració del son i de la gana , falta d’interès per l’entorn , nerviosisme o apatia generalitzada .
En aquest sentit , quan aquests símptomes es mantenen més enllà d’uns pocs dies i afecten l’estat psicològic global de la persona i al seu rendiment laboral o acadèmic de forma significativa , podem parlar del comunament anomenat síndrome postvacacional.
No obstant això, les institucions científiques internacionals en salut mental i les associacions de psicopatologia i psiquiatria , no contemplen ni recullen en els seus criteris diagnòstics tal etiqueta clínica , sinó que els seus símptomes es consideren equivalents a un Trastorn Adaptatiu.

En aquest sentit , segons el manual de referència DSM – IV – TR , de l’Associació de Psiquiatria Americana, els criteris que defineixen un trastorn adaptatiu són els següents :
A. L’aparició de símptomes emocionals o comportamentals en resposta a un estressant identificable té lloc dins dels 3 mesos següents a la presència de l’estressant .

B. Aquests símptomes o comportaments s’expressen , clínicament la següent manera:

(1) malestar major de l’esperable en resposta al estressant
(2) deteriorament significatiu de l’activitat social o laboral ( o acadèmica )

C. L’alteració relacionada amb l’estrès no compleix els criteris per a un altre trastorn específic .

D. Els símptomes no responen a una reacció de dol.

E. Un cop ha cessat l’estressant ( o les seves conseqüències ) , els símptomes no persisteixen més de 6 mesos .

El curs pot ser:
Agut : si l’alteració dura menys de 6 mesos .

Crònic : si l’alteració dura 6 mesos o més .

Subtipus predominants :
Amb estat d’ànim depressiu . Quan hi ha símptomes com plor i desesperança

Amb ansietat . Quan hi ha símptomes com nerviosisme , preocupació o inquietud .

Mixt amb ansietat i estat d’ànim depressiu . Quan hi ha una combinació d’ansietat i depressió .

Amb trastorn del comportament . Quan hi ha una alteració del comportament , amb incompliment de les regles socials i drets aliens .

Amb alteració mixta de les emocions i el comportament . Quan hi ha tant símptomes emocionals ( ansietat i depressió ) com a trastorn del comportament .

No especificat . Quan hi ha reaccions desadaptatives , com inhibició laboral o queixes somàtiques , que no compleixen els subtipus anteriors .
Així doncs , podem observar que un autèntic síndrome postvacacional implica , més enllà d’un període progressiu d’adaptació laboral o acadèmic, una simptomatologia ansiodepresiva i comportamental que desadapta a la persona del seu entorn i que convé avaluar i tractar de forma adequada .
En aquest sentit , serà convenient , després d’una completa avaluació psicopatològica , la realització d’un procés de psicoteràpia , habitualment un programa de teràpia cognitiva breu , focalitzat en la comprensió del quadre clínic per part del pacient , en l’activació conductual , així com en el desenvolupament de tècniques d’afrontament -segons els símptomes predominants – , com la reestructuració cognitiva i l’augment de l’autocontrol emocional.

Otras entradas que te interesarán

Què és la Psicologia Positiva?

L’expressió “psicologia positiva” és, des de fa uns anys, una de les expressions més repetides dins l’àmbit de la salut i el benestar, i s’ha convertit en un dels enfocaments psicoterapèutics més utilitzats en el moment actual. Però, d’on ve i què significa exactament?

Dolor emocional

El dolor emocional pot arribar a ser més intens que el dolor físic. Aquesta frase és molt certa i, la majoria de nosaltres, vam patir aquest dolor emocional en algun moment o altre de la nostra vida, ja que és inherent a la condició humana.

Quan mengem per ansietat

Quan gestionem situacions tensionals que desborden els nostres recursos psicològics, el malestar emocional resultant que es genera en nosaltres ens pot empènyer a recórrer al menjar, a saciar ràpidament, com a mecanisme ansiolític que aparentment ens torna a un estat de tranquil·litat i satisfacció. No obstant això, es tracta d’un efecte efímer, que ens pot acabar generant problemes físics i psicològics, més enllà dels seus efectes suposadament relaxants.