Aquesta setmana la majoria dels alumnes que han acabat el Batxillerat s’enfronten a la selectivitat. Aquesta prova d’accés a la universitat es viu sovint amb inquietud per tota la pressió que l’estudiant pot sentir a sobre. L’ansietat i angoixa davant els exàmens són situacions comunes que molts alumnes viuen en les avaluacions durant tot el curs.
Aquestes reaccions emocionals negatives i incòmodes davant l’anticipació d’una situació estressant com és un examen, no s’ha de viure com una ‘normalitat’ ni passar per alt. És cert, que està demostrat que cert grau de tensió anticipatòria és positiu perquè serveix per mantenir actives les facultats intel·lectuals, físiques i emocionals, a més de millorar el rendiment; però aquesta tensió pot convertir-se fàcilment ansietat, i donar-se l’efecte contrari: una avaluació es converteix en un fet amenaçant que es viu com una cosa insuperable, i a la qual es dóna una importància exagerada.

Els principals símptomes no s’allunyen dels que qualsevol nen o adolescent podria tenir en passar per un altre procés ansiós de diferent origen. Podem veure que hi ha pèrdua de gana, o descontrol alimentari (menjar entre hores o moltes quantitats de forma ansiosa), alteració del son amb dificultats de conciliació, malsons o dormires poc profunds, estat d’ànim irritable i pensaments negatius i catastròfics quan es pensa en els futurs resultats de l’avaluació.
índiceEn aquest cas, pot ser necessari iniciar una intervenció dirigida a la disminució de l’estat ansiós, portant a terme tècniques de relaxació, i de reestructuració cognitiva cap als pensaments negatius associats a un examen. A més, seria recomanable dotar l’estudiant que pateix ansietat i estrès davant de situacions avaluatives de recursos a nivell organitzatiu, de planificació i de tècniques d’estudi per afrontar els exàmens amb més tranquil·litat i seguretat.

Otras entradas que te interesarán

Enuresis infantil

L’enuresi és l’emissió involuntària d’orina, sigui de dia o de nit en moments i llocs considerats socialment inadequats després d’una edat en què el nen hauria d’haver adquirit la consciència urinària, normalment entre 4 i 5 anys, i no hi ha indicis patologia orgànica identificable (alteracions urològiques o neurològiques).

El meu fill no parla, és tímid o presenta mutisme selectiu?

Heu sentit parlar alguna vegada del mutisme selectiu? Possiblement no, ja que hi ha un percentatge baix de nens que actualment el presentin. En diverses ocasions, nosaltres, com a pares observem al nostre fill en tot moment i pot ser que vegem que no és xerraire i que té dificultat per relacionar-se amb els altres, certes actituds que solem relacionar-les amb ser senzillament una persona introvertida. Encara que de vegades, hem de consultar a certs professionals, perquè pot ser que aquest problema vagi més enllà i estiguem davant d’un cas de mutisme selectiu.

Conseqüències de la Síndrome d’Alienació Parental en menors

Encara que hi ha encara pocs estudis sobre les conseqüències que un SAP va tenir a curt i llarg termini en els / les menors, sí que s’ha pogut observar, en llocs com el Punt de Trobada Familiar, davant la simple presència física del progenitor rebutjat, reaccions d’ansietat, crisis d’angoixa i por a la separació; el progenitor acceptat informa a més d’alteracions a nivell fisiològic en els patrons d’alimentació i son, conductes regressives, i de control d’esfínters.

BENEFICIS DE LA TERÀPIA COGNITIVA

Les anomenades teràpies cognitives (TC), dins dels tractaments psicològics considerats rigorosos i d’acceptació científica a la comunitat sanitària, constitueixen actualment l’enfocament terapèutic més utilitzat en el camp de la psicoteràpia.