L’expressió “psicologia positiva” és, des de fa uns anys, una de les expressions més repetides dins de l’Àmbit de la salut i el benestar, i s’a convertit en un dels enfocaments psicoterapèutics més utilitzats en el Moment actual. Però, d’on veu i vol dir exactament?

Aquest terme es va començar a utilitzar en cercles científics als Estats Units, durant els anys 90, per part del professor Martin Seligman, com a corrent psicològica específica que estudiava aspectes positius de la psicologia humana, com la creativitat, la intel·ligència emocional, la felicitat o la resiliència.

Es tracta per tant d’un enfocament que s’allunya dels aspectes psicopatològics i negatius de l’ésser humà, resultant en un model en certa mesura hereu de la psicologia humanista, però instaurat dins del modern mètode científic.

Des d’aquest plantejament, podem considerar que els estats mentals positius fan de barrera davant els trastorns psicològics, actuant de manera preventiva i millorant els esquemes afectius i cognitius propis de la persona. En aquest sentit, tenen una evident utilitat dins el camp de la psicologia clínica.

LES FORTALESES HUMANES

En essència, des de la psicologia positiva es considera fonamental l’estudi i millora dels trets psicològics positius que tots tenim i podem millorar. Seligman i Peterson, s’han categoritzat fins a 24 fortaleses humanes, agrupades en 6 grans àrees:

Saviesa i coneixement: capacitat d’adquirir i aplicar els coneixements amb saviesa.

1. Creativitat
2. Bon judici
3. Curiositat
4. Perspectiva
5. Amor per l’aprenentatge

Humanitat: capacitat de preocupar-nos pels altres.

6. Intimitat
7. Bondat
8. Sociabilitat o intel·ligència social

Coratge: capacitat de superar els obstacles per aconseguir els nostres objectius.

9. Valentia
10. Perseverança
11. Integritat
12. Entusiasme

Justícia: virtuts que ens fan contribuir a una societat més equitativa.

13. Sentit de la responsabilitat
14. Equitat
15. Lideratge

Temprança: treballar la disciplina i l’autocontrol.

16. Autocontrol
17. Misericòrdia
18. Humilitat
19. Prudència

Transcendència: capacitat de trobar un propòsit en la vida.

20. Apreciació
21. Optimisme
22. Gratitud
23. Sentit de l’humor
24. Espiritualitat

EXERCICIS PRÀCTICS DE PSICOLOGIA POSITIVA

Els mateixos Seligman i Peterson, propugnen uns exercicis, de fàcil aplicació, amb l’objectiu d’augmentar el benestar personal. Són els següents:

– Escriure tres coses positives que hagis gaudit recentment

– Descobreix el teu major fortalesa i utilitza-la per ajudar els altres

– Escriure una carta de gratitud

– Diari del futur

– Una porta es tanca, una altra s’obre

– Pensa en el millor de tu mateix

– Registra els teus actes altruistes

Així doncs, amics lectors, comencem a utilitzar aquests terapèutics consells!

Otras entradas que te interesarán

Enuresis infantil

L’enuresi és l’emissió involuntària d’orina, sigui de dia o de nit en moments i llocs considerats socialment inadequats després d’una edat en què el nen hauria d’haver adquirit la consciència urinària, normalment entre 4 i 5 anys, i no hi ha indicis patologia orgànica identificable (alteracions urològiques o neurològiques).

El meu fill no parla, és tímid o presenta mutisme selectiu?

Heu sentit parlar alguna vegada del mutisme selectiu? Possiblement no, ja que hi ha un percentatge baix de nens que actualment el presentin. En diverses ocasions, nosaltres, com a pares observem al nostre fill en tot moment i pot ser que vegem que no és xerraire i que té dificultat per relacionar-se amb els altres, certes actituds que solem relacionar-les amb ser senzillament una persona introvertida. Encara que de vegades, hem de consultar a certs professionals, perquè pot ser que aquest problema vagi més enllà i estiguem davant d’un cas de mutisme selectiu.

Conseqüències de la Síndrome d’Alienació Parental en menors

Encara que hi ha encara pocs estudis sobre les conseqüències que un SAP va tenir a curt i llarg termini en els / les menors, sí que s’ha pogut observar, en llocs com el Punt de Trobada Familiar, davant la simple presència física del progenitor rebutjat, reaccions d’ansietat, crisis d’angoixa i por a la separació; el progenitor acceptat informa a més d’alteracions a nivell fisiològic en els patrons d’alimentació i son, conductes regressives, i de control d’esfínters.

BENEFICIS DE LA TERÀPIA COGNITIVA

Les anomenades teràpies cognitives (TC), dins dels tractaments psicològics considerats rigorosos i d’acceptació científica a la comunitat sanitària, constitueixen actualment l’enfocament terapèutic més utilitzat en el camp de la psicoteràpia.