Trastorns alimentaris i d'obesitat

Els Trastorns Alimentaris més coneguts són l'anorèxia i la bulímia nervioses, i tenen com a característica essencial una alteració greu en la conducta alimentària.

Vegem diferents símptomes i comportaments produïts per l’anorèxia, bulímia i obesitat.

En el cas de l’anorèxia, es tracta bàsicament d’una alteració de la percepció corporal que condueix a veure amb més pes i volum corporal del real, juntament amb una por irracional a guanyar el més mínim pes corporal i un rebuig a mantenir un pes mínimament normalitzat, adequat i saludable, per sobre de qualsevol evidència en el sentit contrari. La conducta anorèxica acostuma a adquirir-se de forma progressiva, eliminant determinats aliments que la persona considera hipercalòrics, generalitzant aquest patró cada vegada a aliments més diversos, i per tant iniciant una progressiva disminució del pes, inferior a la mitjana segons l’alçada i l’edat . Es va establint així un patró cada vegada més restrictiu i obsessiu, que inclou altres formes de reducció de pes, com vòmits provocats, l’ús de laxants i diürètics i també excessiu exercici físic amb la mateixa intencionalitat.

Atès que a l’inici del trastorn el pacient ho amaga a les persones del seu entorn, cal sospitar la possibilitat d’aquest trastorn si s’observa en una persona una disminució de pes per sota del normal, juntament amb el fet de tenir aliments prohibits, anar sempre al lavabo després de dinar, menjar molt lentament amb trossets minúsculs d’aliments en el plat, fer excessiu exercici físic i, en el cas de les dones -majoria en els trastorns alimentaris-, la pèrdua de la menstruació.

Sovint no s’arriben a conèixer bé les causes de l’anorèxia nerviosa, però estan relacionades amb alteracions i / o trastorns de la personalitat -excesiva autoexigència, rigidesa perfeccionista i obsessiva, autoimatge negativa- i el fet de viure en un entorn on es dóna molta importància a la imatge física i l’aprimament.

A la bulímia nerviosa, la característica essencial són els afartaments compulsius de grans quantitats de menjar -amb els conseqüents problemes estomacals i digestius-, juntament amb formes estudiades per no guanyar pes, com els vòmits, els laxants, els diürètics, el dejuni i el exercici físic. El seu pes acostuma a ser normal o moderadament superior al normal.

En el cas de l’obesitat, la consideració de la necessitat d’un abordatge psicològic, en paral·lel als tractaments mèdics, és relativament recent. En realitat, és habitual observar a la persona afectada per obesitat una alteració significativa de la seva conducta alimentària, com ara els afartaments nocturns, així com altres conductes compensatòries, en moltes ocasions d’un desequilibri emocional, que sovint són a la base d’aquestes conductes compulsives. En aquest sentit, en alguns casos es pot parlar de trastorns de la personalitat que tenen una relació directa amb la conducta de l’obès.

Contacta amb nosaltres!