Pànic i agorafòbia

Dins dels trastorns d’ansietat, el Trastorn d’Angustia o Pànic amb o sense Agorafòbia es caracteritza per la presència repetida i intensa d’una por molt elevat, acompanyat de simptomatologia somàtica com taquicàrdia, ofec pectoral amb dificultat respiratòria, sudoració, sufocacions, tremolors intensos, formigueig a les extremitats, mareig, dolor abdominal, així com sensació de pèrdua de control i d’irrealitat, de tornar-se boig o fins i tot de morir-se.

La vivència del pànic és molt desagradable i si es tracta d’una primera experiència, la persona que el pateix sovint acudeix a un servei d’urgències pensant que es tracta d’un problema físic greu. Després d’una experiència de pànic, la por principal és tornar a patir una crisi similar, raó per la qual moltes persones comencen a evitar tota situació que comporti una acceleració similar de l’organisme, com la pràctica d’esport. En realitat és important saber que una crisi de pànic no és en absolut perillosa ni representa cap perill per al nostre organisme, el qual està preparat per suportar situacions d’aquest tipus.

La Agorafòbia es caracteritza per una por molt intensa a patir una crisi d’ansietat estant en determinats llocs en els quals és difícil anar-se’n o rebre ajuda. Les situacions temudes més habituals són, entre altres, estar sol fora de casa, viatjar en transport públic, estar en llocs tancats com cinemes, restaurants o grans magatzems entre molta gent o anar a una reunió social. En moltes ocasions les persones que pateixen agorafòbia adapten la seva vida en funció de les seves limitacions, sense comunicar a ningú el seu problema i excusant-se davant els compromisos socials, arribant en alguns casos a no sortir pràcticament de casa durant llargs períodes de temps.