El dolor emocional olla arribar a ser més intens que el dolor físic. AQUESTA frase és Molt certa i, la majoria d nosaltres, vam patir AQUEST dolor emocional en algun Moment o Altre de la nostra vida, ja que és Inherent a la condició humana.
Encara que en la nostra cultura occidental, la veritat és que no se’ns ensenya a afrontar ni a gestionar les múltiples situacions doloroses que ens trobarem al llarg dels anys. Al contrari, hem après bàsicament a evitar el dolor, posant en marxa estratègies que sovint ens fan sentir encara pitjor i que no ens permeten una autèntica curació emocional.
Estratègies habituals però equivocades per afrontar el dolor emocional
En primer lloc, quan sentim dolor emocional es tracta de prendre consciència i d’iniciar les estratègies d’afrontament correctes, per no abandonar-nos a les respostes automàtiques que generen els models apresos, habitualment a través dels pares o del nostre entorn proper.
Conductes de negació. Quan vam optar per ignorar el patiment, com si no fos real.
Conductes de fuga. Quan intentem allunyar-nos al màxim de la sensació de dolor.
Conductes de repressió. Creiem que no som capaços de manejar el dolor. El interioritzem.
Conductes de projecció. Quan projectem el nostre dolor com si els altres ho patissin.
Conductes d’aïllament. Quan vam decidir no compartir el dolor i ens distanciem.
Conductes regressives. Ens refugiem en etapes passades, com a antídot del present dolorós.
Conductes de desplaçament. Quan busquem culpables exteriors si responsabilitzar del dolor.
Conductes de racionalització. Rebutgem les emocions i només racionalitzem, autoinculpándonos.
Conductes repetitives. Quan repassem obsessivament els fets dolorosos.
Conductes de substitució. Quan vam substituir uns pensaments per uns altres, de manera ingènua.
A partir d’aquí podem definir tres passos per afrontar i superar el dolor emocional:
1. El dolor no és el teu enemic
El dolor és un símptoma i, com a tal, l’hem de acceptar i reconèixer-lo com una cosa real, que cal gestionar. Acceptar que ens durarà i afectarà durant un temps, on també haurem d’acceptar les seves conseqüències, com la ira i la frustració. Prendre consciència i entendre-ho com una resposta normal que se’ns manifesta.
2. Acceptació radical
Segons la definició de Tara Brach, acceptar amb claredat el que estem sentint en el present, de manera que puguem lluitar amb aquesta experiència amb compassió. Això vol dir acceptar el que ens porta la vida sense presentar resistència. Lluny de resignar-se, vol dir acceptar que hi ha coses succeïdes que no les podrem canviar, sense entrar en cercles viciosos d’emissió continuada de judicis de valor i negativització.
Assumint els fets podrem arribar a comprendre que formen part del nostre passat, adonant que el que manté el dolor conseqüent són els pensaments i emocions, que de forma recurrent anem alimentant. I podrem acabar desconnectant el del nostre present, comprenent que ja no cal buscar solucions a fets del passat, deixant de pensar i de reviure’ls dolorosament.
3. Recompondre els aspectes trencats que deixa enrere el dolor
Es tracta de treballar i de conrear una actitud de resiliència davant els inevitables cops que ens dóna la vida, així com d’acceptar que el món ens ha posat a prova, desafiant les nostres creences i forçant-nos a revisar-les.
En aquest sentit, l’anomenada Teràpia d’Acceptació i Compromís o ACT, és una potent eina terapèutica que, emmarcada en la nova Teràpia cognitiva de tercera generació, ens ajuda a reequilibrarnos emocionalment quan el dolor ha estat prou intens com per sacsejar-nos i generar-1 desequilibri en el nostre sistema emocional.