Cada vegada són més els jutges que valoren l’aportació d’informes o peritatges psicològics per part dels advocats per analitzar totes les qüestions relatives a l’estudi de la ment i la conducta humana, complementant i donant ajuda i suport a l’hora de prendre una decisió en àmbits civils, laborals, familiars i penals.
La figura del psicòleg forense va exercint, cada vegada més, una major influència en els jutjats. El psicòleg forense és l’expert amb coneixements tècnics per poder orientar i assessorar els òrgans judicials. Aquests coneixements tècnics adquirits a través d’una formació específica facilitarà la comunicació amb el jurista, incrementant així l’efectivitat del seu informe pericial. Així doncs, la nostra tasca com a psicòlegs forenses en l’àmbit jurídic és assessorar l’advocat a través d’un treball clínic i de diagnòstic en el qual s’emet una valoració professional de l’estat mental de les persones involucrades en el procés judicial, així com l’avaluació de les característiques de personalitat, motivacions relacionades amb la víctima o possibles relacions interpersonals atípiques, que es defineixen en psicopaties prèvies o actuals. Mitjançant l’informe pericial, la nostra tasca com a perits, és exposar les nostres conclusions sobre els fets que són objecte de l’assumpte, ratificandolos en l’acte de judici oral si cal, a través d’psicodiagnòstics, estadístiques o altres tècniques d’investigació, actuant com a mediadors mitjançant l’estudi dels fets des d’un punt de vista psicològic i de la conducta.

La psicologia forense constitueix una disciplina recent a Espanya i Catalunya, amb una evolució molt ràpida en els últims anys, que ha començat ja a consolidar presentant una gran demanda social en l’actualitat.

Entre molts àmbits, el psicòleg forense tracta temes com la violència de gènere, malauradament, un tema que està a l’ordre del dia. La violència de gènere es mostra en un ampli ventall de tipologia: violència física, psicològica, emocional, econòmica, familiar, …
Una de les més habituals però de les més difícils de veure (tant per a la víctima com, sobretot, les del seu entorn) és la violència o maltractament psicològic en la dona.

Inclou amenaces, obediència, intentar que la víctima es crea culpable de qualsevol problema, humiliacions a soles o en companyia d’altres membres de la família; inclouen els insults. Una altra forma de maltractament psicològic és l’aïllament, el control de sortides i entrades a casa, el temps de les mateixes la desvalorització o fer sentir ridícul per les seves opinions en públic, les humiliacions etc. Aquesta violència intenta domesticar les dones, sotmetre sense que s’escapin, i per això representa un obstacle contra l’autonomia i llibertat. Tot això suposa uns mecanismes psicològics de manipulació perquè la dona accepti la situació de subordinació i torni a veure l’home com a amo i senyor.

Com a regla general el dany psíquic és molt difícil de valorar però es pot detectar:

a) Símptomes d’ansietat: més vulnerables a les situacions d’estrès, tensió, mal de cap, d’esquena …,

b) Trastorns de l’estat d’ànim: depressió, baixa autoestima, dependència emocional, inseguretat, sentiments d’indefensió, trastorns alimentaris i del son,

c) Trastorns dissociatius: l’allunyament mental de la situació conflictiva pot portar a la persona a reconvertir la seva situació de vivència en una minimització del que està passant;

d) Trastorns sexuals: allunyament progressiu de les relacions sexuals,

e) Trastorn per consum de substàncies: la més coneguda és la referida a l’abús en la ingesta d’alcohol;

f) Salut Social: Aïllament, dificultats per establir relacions socials, desconfiança, agressivitat …

S’han identificat tres grups de factors que col·laboren a mantenir la dona en la situació de maltractament:
1. Diferents tipus de pors que la porten a no trencar la relació amb el maltractador.
2. Percepció de que no hi ha vies d’escapament o sortida;
3 .Falta de recursos alternatius. Una altra possible causa és la Indefensió apresa en què la dona comença a buscar alternatives de canvi i com no aconsegueix resultats positius, comprèn que les seves conductes són ineficaços.

La teoria de la Síndrome d’Estocolm és l’estat psicològic en què una víctima desenvolupa una complicitat amb el maltractat, distorsiona la realitat de tal manera per poder suportar la situació. La Síndrome d’adaptació paradoxal a la violència domèstica, defineix un vincle interpersonal de protecció, construït entre la víctima i el seu agressor, en el marc d’un ambient traumàtic en el qual la víctima paradoxalment reacciona buscant un equilibri i una sensació de benestar.

Tot i que no es pot generalitzar un perfil comú per a tots els maltractadors psicològics, és cert que es poden nomenar característiques comunes en un gran nombre de casos: molt dependent emocionalment, manca de control sobre la ira, dificultats per expressar emocions, baixa autoestima, confiat i altiu, sentiments amb la parella (una de freda i una de calenta); gelosos, mancances amagades, baixa tolerància a la frustració, nivell cultural alt, nivell d’estudis alts, … no hi ha però un perfil de maltractador psicològic, malauradament tots totes podem ser víctimes d’un maltractador psicològic, l’important és saber veure-ho a temps.
El primer que cal preguntar-se és si els maltractadors són malalts en el sentit clàssic de la paraula, en aquest sentit, estudis demostren que només el 20-30% pateixen un trastorn mental. Primer el propi maltractador ha de reconèixer que hi ha un problema ia partir d’aquí s’ha de plantejar la necessitat d’un tractament psicològic, tenir una motivació per al tractament i no només per una pressió externa. Han de saber que cada persona és responsable de les seves conductes i assumir aquesta responsabilitat. Hi ha tractaments psicològics en els quals han d’assumir el “compromís terapèutic”. Existeixen en les ciutats Serveis de l’Administració Pública que poden ajudar a minimitzar el problema.
El primer que ha de fer la víctima, és reconèixer-ho, i saber que no està sola, la dona ha de començar a enfortir-se, a ser ella mateixa, a ser conscient, pot fins i tot passar vergonya, i es començarà remoure tot de nou. Cal no minimitzar la situació. Si hi ha fills, cal mirar com aquesta situació influeix en les seves vides. S’ha prevenir que el maltractament no vagi a més i s’exerceixi maltractament físic. En segon lloc, buscar ajuda professional, tant psicològica com legal. Ha de trencar totalment la dependència amb el maltractador. Rebutjar qualsevol sentiment de culpa, recuperar la confiança en si mateixa i en els altres, afrontar la re – experimentació de la situació de maltractament, superar les conductes d’evitació i adaptar-se a la vida quotidiana. .

Un tractament psicològic indicat per animar progressivament la dona a participar de manera activa en les activitats de la vida diària i ser conscient de la necessitat d’anar recobrant la confiança. Ha de millorar les seves habilitats socials ja que normalment s’ha desenvolupat un fort aïllament. Ha de aconseguir un canvi de personalitat. Saber manejar la seva estrès, això es pot fer aprenent a relaxar-se, controlar la respiració. Ha de començar a comunicar-se de forma eficaç amb el seu entorn. Aprendre a veure les coses de diferents maneres. Per millorar l’autoestima seguir uns passos: conèixer-se, acceptar-se i potenciar els seus valors, valora, estimar-se, tolerar els seus fracassos, acceptar els seus sentiments, eliminar la vergonya, defensar els seus drets, cuidar-se, no consumir drogues, acceptar els seus errors, posar-se metes assolibles, recompensar, donar-se una altra oportunitat …

La nostra societat encara tendeix a normalitzar el masclisme, per poder lluitar com a societat per eradicar aquest masclisme les actuacions serien principalment:

a) Sensibilització i prevenció: campanyes per potenciar en l’àmbit educatiu, crear un dia, en aquest cas el 25 de novembre com “el Dia per a combatre la violència contra les dones”,

b) Educació i formació: incrementar el nombre de mòduls formatius dirigits al personal dels òrgans judicials i professionals del dret i la seguretat

c) Recursos socials: incrementar unitats específiques d’atenció; oficines d’assistència a les víctimes, programes de tractament per als agressors …

d) Sanitat: adequada coordinació entre diferents àmbits, social, sanitari i judicial.

e) Difusió d’un Protocol sanitari.

f) És important també educar des de les escoles valors d’igualtat trencant amb els estereotips. La prevenció podria donar-se amb formació en les escoles, educació, coneixement de les idees que poden arribar a finalitzar amb un maltractament i impedir que segueixin endavant, veure els senyals que poden portar a un possible maltractament i frenar abans que arribin a aquest.
Realment el problema del maltractament psicològic no es combat prou partint del fet que encara no s’admet com a problema, no només les entitats públiques o judicials sinó la mateixa víctima és molt difícil de demostrar un maltractament psicològic i no es fa evident com pot ser el maltractament físic , encara que pot fer molt més mal i ser molt més perdurable en el temps i més difícil de tractar, ja que l’empremta psicològica costa més d’esborrar que la física. No hi ha encara una condemna prou eficaç per a aquest problema, i moltes de les víctimes es troben en un situacions d’avaluació en el qual sembla que tinguin demostrar la seva maltractament davant professionals que les observen en lupa prejutjant i minimitzant el problema, quan en realitat, es hauria de protegir sense necessitat de fer un estudi minuciós de la seva vida en detalls violant així la seva més mínima intimitat. Creiem que encara no s’està combatent el maltractament psicològic de manera neta ni eficaç. Esperem que canvïi dintre de poc

Des del Gabinet Psicològic Romeu oferim un servei de Psicologia Forense que es preocupa pel pacient i víctima d’aquests possibles maltractaments, vetllant pel benestar psicològic, personal, social i familiar de la persona.

Otras entradas que te interesarán

Què és la Psicologia Positiva?

L’expressió “psicologia positiva” és, des de fa uns anys, una de les expressions més repetides dins l’àmbit de la salut i el benestar, i s’ha convertit en un dels enfocaments psicoterapèutics més utilitzats en el moment actual. Però, d’on ve i què significa exactament?

Dolor emocional

El dolor emocional pot arribar a ser més intens que el dolor físic. Aquesta frase és molt certa i, la majoria de nosaltres, vam patir aquest dolor emocional en algun moment o altre de la nostra vida, ja que és inherent a la condició humana.

Quan mengem per ansietat

Quan gestionem situacions tensionals que desborden els nostres recursos psicològics, el malestar emocional resultant que es genera en nosaltres ens pot empènyer a recórrer al menjar, a saciar ràpidament, com a mecanisme ansiolític que aparentment ens torna a un estat de tranquil·litat i satisfacció. No obstant això, es tracta d’un efecte efímer, que ens pot acabar generant problemes físics i psicològics, més enllà dels seus efectes suposadament relaxants.