Els Trastorns de la Personalitat són trastorns psicològics caracteritzats per la presència de determinats trets de caràcter, des de l’inici de l’edat adulta i de forma estable al llarg del temps, afecten i limiten l’adaptació de la persona en les àrees de la cognició o pensament, de l’afectivitat, de la impulsivitat i de les relacions interpersonals continuades.
Actualment es consideren 10 trastorns de personalitat agrupats en 3 clústers o tipus. Clúster A: trastorns caracteritzats per una forma de pensar atípica, extranya i extravagant, en persones generalment fredes i distants, com en els trastorns esquizoide, paranoide i esquizotípic de la personalitat. Clúster B: trastorns caracteritzats per un baix control emocional i elevada impulsivitat, com en els trastorns narcissista, histriònic, límit i antisocial de la personalitat. Clúster C: trastorns caracteritzats per una elevada inseguretat personal, amb facilitat per a patir estats d’ansietat i depressius i en general de l’esfera neuròtica, com els trastorns evitatiu, dependent i obsessivo-compulsiu de la personalitat.
Trastorn esquizoide de la personalitat: es tracta de persones fredes i distants, que normalment no expressen les emocions i es comporten de forma solitària.
Trastorn paranoide de la personalitat: es tracta de persones permanentment desconfiades i suspicaces amb els altres, amb reaccions fàcilment hostils quan se senten despreciats.
Trastorn esquizotípic de la personalitat: són persones extranyes i extravagants, en la imatge i en les formes, amb pensament màgic i escassa afectivitat, així com unes emocions poc congruents amb el moment.
Trastorn narcissista: es tracta de persones que es creuen “especials”i superiors als altres, comportant-se de una forma arrogant i prepotent, esperant un tracte de favor i que se’ls reconegui aquesta pretesa superioritat. Creuen que només s’ha de relacionar amb persones del seu nivell i que poden explotar els altres, donant-se un sentit grandiós d’autoimportància i mantenint unes expectatives d’èxit i reconeixement desmesurades.
Trastorn histriònic de la personalitat: consisteix bàsicament en persones que tenen la necessitat de ser permanentment el centre de l’atenció, presentant una elevada reactivitat i dramatització emocional, teatralitzant de forma desmesurada davant dels altres. Utilitzen l’aspecte físic i una conducta seductora en les seves relacions interpersonals. No solen afrontar els problemes de forma adequada i acostumen a fer “explosions emocionals” davant de situacions de tensió nerviosa.
Trastorn antisocial de la personalitat: la característica bàsica de les persones -habitualment homes- amb aquest trastorn és la transgressió i no cumpliment de les normes socials. Es tracta de persones impulsives i molt poc sensibles, que actuen de forma irresponsable, mentidera i agressiva, sense sentir culpa o remordiment, raons per les quals tenen un esti de vida delictiu i laboralment inestable i discontinu, guiat bàsicament per la satisfacció de les pròpies necessitats i desitjos, al marge dels altres.
Trastorn límit de la personalitat: el TLP es refereix bàsicament a persones amb una elevada inestabilitat afectivoemocional i amb alteració de l’autoimatge, amb sentiments habituals de buïdor. S’exalten i polaritzen amb molta facilitat, canviant l’estat d’humor i enrabiant-se amb ells mateixos i amb l’entorn, passant ràpidament de la idealització a la devaluació en les seves relacions interpersonals. És habitual el consum de tòxics i en general les conductes compulsives, així com els episodis depressius.
Trastorn de la personalitat per evitació: el component bàsic és el temor al rebuig social, la crítica negativa i el menyspreu dels altres, que genera forts sentiments d’inferioritat i vulnerabilitat davant dels altres. En conseqüència eviten les relacions interpersonals per tal de no patir l’angoixa que els hi genera aquests sentiments i per tal de no sentir-se despreciats. S’adapten bé amb les persones de màxima confiança i que les fan sentir acceptades, mostrant-se molt passives en situacions de grup.
Trastorn de la personalitat per dependència: es tracta essencialment d’una excessiva necessitat que els altres cuidin d’un mateix, generant un comportament sumís i amb temors de separació. No prenen gaire decisions sobre la pròpia vida, deixant que siguin les persones més properes les que les prenguin per ells. Normalment són molt acomodaticis i gens conflictius a nivell social, ja que no mostren els seus desacords ni practicament prenen iniciatives. Les seves sensacions de desampar i de por a la solitud generen una actitud molt sumisa i d’excessiva tolerància davant d’un tracte vejatori envers ells, degut a la por a l’abandonament.
Trastorn obsessiu compulsiu de la personalitat: la característica essencial d’aquest trastorn és la necessitat excessiva de control. Es tracta de persones molt perfeccionistes, ordenades i amb unes pautes quotidianes rígidament autoimposades, amb llistes, horaris i programacions diverses. Són responsables, autoexigents i cumplidors amb les normes, exigint també als altres que les cumpleixin, convençuts que ells fan les coses sempre correctament i millor que les persones del seu entorn. Tendeixen a guardar i conservar bona part dels objectes que els envolten, i solen estalviar pensant en possibles desgràcies futures. A nivell fisiològic acostumen a patir cefalees, mals d’esquena i alteracions gastrointestinals.
Si desitgeu avaluar el vostre cas, visiti el nostre Servei d'Avaluació i orientació i Psicoteràpia d'adults o telefoneu al 93 7888939 Si teniu problemes de temps, movilitat o bé si ho preferiu, utilitzeu els nostres Serveis online