Trastorns de la personalitat

Nerd playing handheld video gameEls Trastorns de la Personalitat són trastorns psicològics caracteritzats per la presència de determinats trets de caràcter, des de l’inici de l’edat adulta i de forma estable al llarg del temps, afecten i limiten l’adaptació de la persona en les àrees de la cognició o pensament, de l’afectivitat, de la impulsivitat i de les relacions interpersonals continuades.

Actualment es consideren 10 trastorns de personalitat agrupats en 3 clústers o tipus. Clúster A: trastorns caracteritzats per una forma de pensar atípica, extranya i extravagant, en persones generalment fredes i distants, com en els trastorns esquizoide, paranoide i esquizotípic de la personalitat. Clúster B: trastorns caracteritzats per un baix control emocional i elevada impulsivitat, com en els trastorns narcissista, histriònic, límit i antisocial de la personalitat. Clúster C: trastorns caracteritzats per una elevada inseguretat personal, amb facilitat per a patir estats d’ansietat i depressius i en general de l’esfera neuròtica, com els trastorns evitatiu, dependent i obsessivo-compulsiu de la personalitat.

Trastorn esquizoide de la personalitat: es tracta de persones fredes i distants, que normalment no expressen les emocions i es comporten de forma solitària.

Trastorn paranoide de la personalitat: es tracta de persones permanentment desconfiades i suspicaces amb els altres, amb reaccions fàcilment hostils quan se senten despreciats.

Trastorn esquizotípic de la personalitat: són persones extranyes i extravagants, en la imatge i en les formes, amb pensament màgic i escassa afectivitat, així com unes emocions poc congruents amb el moment.

Trastorn narcissista: es tracta de persones que es creuen “especials”i superiors als altres, comportant-se de una forma arrogant i prepotent, esperant un tracte de favor i que se’ls reconegui aquesta pretesa superioritat. Creuen que només s’ha de relacionar amb persones del seu nivell i que poden explotar els altres, donant-se un sentit grandiós d’autoimportància i mantenint unes expectatives d’èxit i reconeixement desmesurades.

Trastorn histriònic de la personalitat: consisteix bàsicament en persones que tenen la necessitat de ser permanentment el centre de l’atenció, presentant una elevada reactivitat i dramatització emocional, teatralitzant de forma desmesurada davant dels altres. Utilitzen l’aspecte físic i una conducta seductora en les seves relacions interpersonals. No solen afrontar els problemes de forma adequada i acostumen a fer “explosions emocionals” davant de situacions de tensió nerviosa.

Trastorn antisocial de la personalitat: la característica bàsica de les persones -habitualment homes- amb aquest trastorn és la transgressió i no cumpliment de les normes socials. Es tracta de persones impulsives i molt poc sensibles, que actuen de forma irresponsable, mentidera i agressiva, sense sentir culpa o remordiment, raons per les quals tenen un esti de vida delictiu i laboralment inestable i discontinu, guiat bàsicament per la satisfacció de les pròpies necessitats i desitjos, al marge dels altres.

Trastorn límit de la personalitat: el TLP es refereix bàsicament a persones amb una elevada inestabilitat afectivoemocional i amb alteració de l’autoimatge, amb sentiments habituals de buïdor. S’exalten i polaritzen amb molta facilitat, canviant l’estat d’humor i enrabiant-se amb ells mateixos i amb l’entorn, passant ràpidament de la idealització a la devaluació en les seves relacions interpersonals. És habitual el consum de tòxics i en general les conductes compulsives, així com els episodis depressius.

Trastorn de la personalitat per evitació: el component bàsic és el temor al rebuig social, la crítica negativa i el menyspreu dels altres, que genera forts sentiments d’inferioritat i vulnerabilitat davant dels altres. En conseqüència eviten les relacions interpersonals per tal de no patir l’angoixa que els hi genera aquests sentiments i per tal de no sentir-se despreciats. S’adapten bé amb les persones de màxima confiança i que les fan sentir acceptades, mostrant-se molt passives en situacions de grup.

Trastorn de la personalitat per dependència: es tracta essencialment d’una excessiva necessitat que els altres cuidin d’un mateix, generant un comportament sumís i amb temors de separació. No prenen gaire decisions sobre la pròpia vida, deixant que siguin les persones més properes les que les prenguin per ells. Normalment són molt acomodaticis i gens conflictius a nivell social, ja que no mostren els seus desacords ni practicament prenen iniciatives. Les seves sensacions de desampar i de por a la solitud generen una actitud molt sumisa i d’excessiva tolerància davant d’un tracte vejatori envers ells, degut a la por a l’abandonament.

Trastorn obsessiu compulsiu de la personalitat: la característica essencial d’aquest trastorn és la necessitat excessiva de control. Es tracta de persones molt perfeccionistes, ordenades i amb unes pautes quotidianes rígidament autoimposades, amb llistes, horaris i programacions diverses. Són responsables, autoexigents i cumplidors amb les normes, exigint també als altres que les cumpleixin, convençuts que ells fan les coses sempre correctament i millor que les persones del seu entorn. Tendeixen a guardar i conservar bona part dels objectes que els envolten, i solen estalviar pensant en possibles desgràcies futures. A nivell fisiològic acostumen a patir cefalees, mals d’esquena i alteracions gastrointestinals.

Si desitgeu avaluar el vostre cas, visiti el nostre Servei d'Avaluació i orientació i Psicoteràpia d'adults o telefoneu al 93 7888939

Si teniu problemes de temps, movilitat o bé si ho preferiu, utilitzeu els nostres Serveis online