Trastorns de la parla, la veu, el llenguatge i la deglució

Trastorns de la parla

two kids talking on a tin phoneAquests trastorns fan referència a trastorns en la mecànica articulatoria i/o rítmica de la paraula com unitat de l’expressió verbal. Els que afecten a la major part de la població són els següents:

  • Retràs simple de la parla: és un desfasament en l’aparició de la parla i el desenvolupament de l’expressió respecte a l’edat cronològica del nen. Es pot dir que el nen triga a començar a parlar quan als dos anys més o menys no poseeix més de 50 paraules inteligibles, o bé perquè a aquesta mateixa edat no produeix enunciars de dos paraules (predomina en nens).
  • Dislàlies: alteracions en l’articulació d’algún o alguns fonemes bé per absència o alteració d’alguns sons concrets de la parla o per la substitució d’aquests per altres, els sons en els que freqüentment s’observa més dificultat són els de /r/ simple, múltiple i en el de la /s/ o /z/ (predomina en nens).
  • Trastorns fonològics: dificultat a l’hora de fer un bon us dels fonemes, ja que en aquest trastorn existeixen dificultats per triar-los, seleccionar-los i seqüenciar-los (predomina en nens).
  • Disfèmies: dificultats en el ritme de la parla, és a dir, el que es coneix coloquialment amb tartamudeig.
  • Taquilalià: afectació de la velocitat de la parla, amb omisió de lletres i síl·labes al parlar.
  • Bradilalia: és el quadre la afectació oposada a la anterior, la velocitat és excessivament lenta.
  • Disàrtria: dificultat a l’hora d’articular qualsevol fonema a causa d’una lesió en el sistema nerviós (predomina en adults).
  • Mutisme selectiu: es un problema d’inhibició de la parla que acostuma a tenir el seu inici a l’etapa preescolar. El trastorn es caracteritza perquè el nen, tot i tenir la capacitat de parla conservada, inhibeix selectivament la resposta verbal davant de determinades situacions socials o ho restringeix a determinades persones “de confiança” del seu entorn familiar, normalment pares i germans.
Si desitgeu avaluar el vostre cas o el del seu fill/filla, consulteu el nostre Servei de Logopèdia infantil o telefoneu al 93 7888939

Si teniu problemes de temps, movilitat o bé si ho prefereix, utilitzeu els nostres Serveis online

Trastorns del llenguatge

small girl learns to writeAquests trastorns fan referència, a diferència dels anteriors, a tots els aspectes del llenguatge i no només al seu nivell fonològic (sons). Els que afecten a la major part de la població són els següents:

  • Retràs del llenguatge: és un retràs en l’aparició o en el desenvolupament de tots els nivells del llenguatge (fonològic, morfosintàctic, semàntic i pragmàtic), que afecta sobre tot a l’expressió i, en menor mesura, a la comprensió, sense que això es degui a un trastorn generalitzat del desenvolupament, ni a un dèficit auditiu ni a uns trastorns neurològics. L’accès al llenguatge oral com a forma de comunicació amb l’entorn apareix un any i mig més tard del que és habitual.
  • Trastorn específic del llenguatge: és un retràs més agreujat que la patologia anterior tant en l’aparició com en el desenvolupament de tots els nivells del llenguatge (fonològic, morfosintàctic, semàntic i pragmàtic), sobretot a nivell de gramàtica (nexes, concordància…) i a més a més afecta greument tant a l’expressió com a la comprensió.
  • Afàsia: és la pèrdua de capacitat de produir o comprendre el llenguatge, degut a lesions en àrees cerebrals especialitzades en aquestes tasques. Les més comuns, segons la zona neuronal afectada, son les següents:
    • Afàsia de Broca/motora: afectació de la capacitat de produir llenguatge.
    • Afàsia de Wernicke/sensorial: afectació de la capacitat de comprendre el llenguatge.
    • Afàsia global: afectació en l’expressió i en la comprensió del llenguatge.
  • Demencies: en el cas de les demencies podem trobar malalties degeneratives com: parkinson, alzheimer, demència senil, ELA… i totes elles provoquen en el pacient dificultats de comunicació, expressió i de comprensió a curt o llarg termini. En aquests casos no podem millorar o rehabilitar els problemes amb el llenguatge o comunicació però sí que podem paliar els seus efectes i aconsegui que la demència evolucioni més lentament i per tant, allargar així l’esperança de vida del pacient.
Si desitgeu avaluar el vostre cas o el del seu fill/filla, consulteu el nostre Servei de Logopèdia infantil o telefoneu al 93 7888939

Si teniu problemes de temps, movilitat o bé si ho prefereix, utilitzeu els nostres Serveis online

Trastorns de la veu

Trastornos-de-la-vozLa veu és el so que es produeix quan l’aire passa des dels pulmons a través de la laringe. En la laringe es troben les cordes vocals, dos bandes musculars que vibren per emetre els sons. Per la majoria de nosaltres, la veu representa un paper important en la nostra identitat i fonamental en la nostra expressió i comunicació verbal.

Així doncs, quan es produeix una alteració en una o en varies característiques acústiques de la veu o en qualsevol de les fases de la funció dels elements que intervenen en la seva producció, parlem de disfonia.

Aquest trastorn el podem classificar segons la seva causa en:

  • Disfonia funcional: quan el trastorn vocal és produït per una icoordinació entre els diferents organs que intervenen en la fonació. Es a dir, no trobem lesió, però si es mantinguda en el temps, acaba lesioannt l’organ vocal i passa a ser orgánica per lesió adquirida.
  • Disfonia orgánica: quan el trastorn vocal es produït per una lesió en l’organ vocal. Les diferents lesions que acostumen a apareixer són: nòduls, quists, pòlips, tumors o edemes entre altres
Si desitgeu avaluar el vostre cas o el del seu fill/filla, consulteu el nostre Servei de Logopèdia infantil o telefoneu al 93 7888939

Si teniu problemes de temps, movilitat o bé si ho prefereix, utilitzeu els nostres Serveis online

Trastorns de la deglució

Girl has a sore throatPor últim, parlarem també dels trastorns de la deglució, que abasten també la disciplina de la logopèdia.

A nivell infantil, podem parlar de la terapia miofuncional, la qual es dur a terme habitualment quan existeix una deglució atípica. És a dir, quan el nen no du a terme correctament el procés de deglució ja que la llengua produeix un moviment atípic al adequat. Normalment, quan existeix aquest tipus de deglució, hi ha una interposició lingual interdental a l’hora d’empassar, i a vegades també una succió del llavi inferior. Seguidament, també trobarem una deformació dels dents incisius superiors, ja que això ho proboca la pressió que fa la llengua contra aquestes pessesdentàries en el procés deglutori, i aquesta deformació rep el nom de mórbida oberta. En aquests tipus de nens també existeix una colocació incorrecta de la llengua en un estat de repòs i una respisració completament oral, moltes vegades a causa d’una hipotonia bucolinguofacial (dels òrgans bucals, linguals i facials).

En la població adulta, trobem la disfàgia. Aquest no és un trastorn si no un símptoma important que aconstuma a donar-se quan hi ha una afectació cerebral: ictus, embòlia, traumatisme cranioencefàcil… o una malaltia degenerativa. Aquest símptoma fa referència a la dificultat o molèstia al empassar qualsevol tipus d’aliment, sigui sòlid o líquid.

Si desitgeu avaluar el vostre cas o el del seu fill/filla, consulteu el nostre Servei de Logopèdia infantil o telefoneu al 93 7888939

Si teniu problemes de temps, movilitat o bé si ho prefereix, utilitzeu els nostres Serveis online