Trastorns alimentaris i obesitat

Woman eating a hamburgerEls Trastorns Alimentaris més coneguts són l’anorèxia i la bulímia nervioses, i tenen com a característica essencial una alteració greu en la conducta alimentària. En el cas de l’anorèxia, es tracta fonamentalment d’una alteració de la percepció corporal que condueix a veure’s amb més pes i volum corporal del real, juntament amb una por irracional a guanyar el més mínim pes corporal i un rebuig a mantenir un pes minimament normalitzat, adequat i saludable, per sobre de qualsevol evidència en sentit contrari. La conducta anorèxica acostuma a adquirir-se de forma progressiva, eliminant determinats alimentats que la persona considera hipercalòrics, generalitzant aquest patró cada vegada a aliments més diversos, i per tant iniciant una progressiva disminució de pes, inferior a la mitjana segons l’alçada i edat. Es va establint així un patró cada vegada més restrictiu i obsessiu, que inclou altres formes de reducció de pes, com vòmits provocats, l’ús de laxants i diurètics i també excessiu exercici físic amb la mateixa intencionalitat.

Donat que a l’inici del trastorn el pacient ho amaga a les persones del seu entorn, cal sospitar la possibilitat d’aquest trastorn si s’observa en una persona una disminució de pes per sota del normal, juntament amb tenir aliments prohibits, anar sempre al lavabo després de menjar, menjar molt lentament amb trossets minúsculs d’aliments al plat, fer excessiu exercici físic i, en el cas de les dones -majoria en els trastorns alimentaris-, la pèrdua de la menstruació.

Sovint no s’arriben a conèixer bé les causes de l’anorèxia nerviosa, però estan relacionades amb alteracions i/o trastorns de la personalitat -excessiva autoexigència, rigidesa perfeccionista i obsessiva, autoimatge negativa- i el fet de viure en un entorn on es dóna molta importància a la imatge física i l’aprimament.

En la bulímia nerviosa, la característica essencial són els atracons compulsius de grans quantitats de menjar -amb els consequents problemes estomacals i digestius-, juntament amb formes estudiades per no guanyar pes, com els vòmits, els laxants, els diurètics, el desdejuni i l’exercici físic. El seu pes acostuma a ser normal o moderadament superior al normal.

En el cas de l’obesitat, la consideració de la necessitat d’un abordatge psicològic, en paral.lel als tractaments mèdics, és relativament recent. En realitat, és habitual observar en la persona afectada per obesitat una alteració significativa de la seva conducta alimentària, com per exemple els atracons nocturns, així com altres conductes compensatòries, en moltes ocasions d’un desequilibri emocional, que sovint estan a la base d’aquestes conductes compulsives. En aquest sentit, en alguns casos es pot parlar de trastorns de la personalitat que tenen una relació directa amb la conducta alimentària de l’obès.

Si desitgeu avaluar el vostre cas, visiteu el nostre Servei d'Avaluació i orientació i Psicoteràpia d'adults  o telefoneu al 93 7888939

Si teniu problemes de temps, movilitat o bé si ho preferiu, utilitzeu els nostres Serveis online