Disfuncions sexuals

Young man sitting on his bedS’anomena Disfunció Sexual a tota aquella dificultat que impideix gaudir a la persona de l’activitat sexual amb normalitat, en qualsevol de les etapes sexuals següents:

  1. Trastorns del desig sexual: falta de desig sexual i aversió al sexe
  2. Trastorns de l’excitació sexual: disfunció erèctil (home) i no lubricació vaginal (dona)
  3. Trastorns de la resposta sexual: ejaculació precoç i retardada (home) i anorgàsmia (dona)
  4. Trastorns per dolor: dolor coital (dispareunia) i vaginisme

El Desig Sexual Inhibit (DSI), també anomenat falta de desig sexual, desig sexual hipoactiu, frigidesa o falta de líbido, consisteix en un baix interès per a mantenir relacions sexuals amb la parella, tendint a l’evitació dels contactes sexuals i interferint en la relació conyugal. La persona afecta per un DSI deixa de respondre als estímuls sexuals normals, o bé mai n’ha respost, o fins i tot li generen repulsió. El desig sexual depèn en gran mesura de l’estimulació d’àrees cerebrals molt concretes, que pot veure’s alterada per motius molt diversos, molts d’ells d’origen emocional, genererant una dinàmica en la sexualitat conyugal que empitjora i disminueix el desig sexual. Aquesta disfunció té una prevalència més gran entre la població femenina que la masculina, si bé en els darrers anys s’ha experimentat un notable increment del DSI masculí, en part degut al canvi de rol femení dins de la societat i també a trastorns cada vegada més freqüents entre els homes com la depressió o l’estrés.

La Disfunció Erèctil (DE) és una de les disfuncions sexuals masculinas més freqüents a la consulta. Consisteix en la impossibilitat d’arribar a tenir o de mantenir l’erecció durant la relació sexual, impedint la penetració. L’home amb DE no gaudeix de les relacions en parella, s’autoculpabilitza i tendeix a evitar els contactes sexuals, sovint arribant a deprimir-se. Més d’un 80 % de les DE són per causa psicògena, les pateixen homes que tenen ereccions matinals espontànies i també ereccions en masturbacions en solitari, i que per tant no tenen cap problema de base orgànica. En aquests casos, l’angoixa i els mecanismes psicofisiològics associats solen ser les responsables de la inhibició del reflex erèctil.

L’Ejaculació Precoç (EP) és la disfunció sexual més freqüent a la consulta. Es tracta de la falta de control voluntari de l’ejaculació en les relacions sexuals, que afecta molt negativament la sexualitat de la parella. Genera gran insatisfacció sexual, evitació dels contactes sexuals, molts remordiments i baixada significativa de l’estat de l’ànim. Hi ha diverses causes que expliquen la EP, però sovint inclou l’aprenentatge i manteniment d’un patró accelerat de resposta sexual davant de l’estimulació, amb un condicionament molt ràpid del reflex ejaculatori. I és fonamental el component psicològic, en el sentit que la preocupació i temor a l’ocurrència d’episodis d’EP poden generar fàcilment un bloqueig fisiològic de les estructures neuronals responsables de l’emissió del propi reflex.

L’Ejaculació Retardada (ER) es caracteritza per a una incapacitat o gran dificultat per a ejacular durant la relació sexual amb la parella, especialment durant la penetració. Genera gran frustració i desesperació en l’home que la pateix, ja que l’excitació existeix i l’erecció també, però sense arribar al clímax orgàsmic, convertint els contactes íntims en moments de tensió i disminuint-se l’intercanvi sexual conyugal. L’ER no s’ha de confondre amb l’ejaculació retrògrada, que una complicació fisiològica que produeix una ejaculació interna, sense expulsió espermàtica. La gran majoria d’homes que pateixen ER, aquesta té un origen psicògen, sovint relacionat amb el que anomenem un estat mental de sobrecontrol i/o de distracció cognitiva, de tal manera que el propi estat d’alerta i control inhibeix l’emissió del reflex ejaculatori.

L’Anorgàsmia consisteix en la incapacitat que moltes dones tenen d’arribar a l’orgasme mitjançant les relacions sexuals amb penetració vaginal. En algunes ocasions sí arriben a experimentar l’orgasme amb estimulació masturbatòria vaginal, i en altres no. Aquesta disfunció acostuma a generar unes relacions sexuals molt tensionades i frustrants, on sovint la dona acaba resignada a no gaudir de la seva sexualitat, diminuïnt-se en moltes ocasions la quantitat i la qualitat dels contactes sexuals amb la parella. És habitual que es demori molt la consulta professional, degut a una barreja de vergonya i de remordiments, però la realitat és que en la gran majoria dels casos, es tracta d’un bloqueig d’un reflex cerebral, alimentat per l’ansietat condicionada que es presenta durant les relacions sexuals, i que té tractament efectiu.

El Vaginisme es caracteritza per la impossibilitat física de la penetració durant les relacions sexuals, degut a un tancament automàtic de les parets vaginals, que no deixa espai per a la introducció del penis erecte. Es tracta, per tant, d’un reflex involuntari de contracció vaginal davant de la penetració. El Vaginisme pot ser total, sent impossible la introducció de cap tipus d’objecte ni d’una exploració ginecològica, o bé selectiva, succeïnt només davant de la penetració peneana. De forma similar a l’anorgàsmia, sovint es tarda molt en buscar ajut professional, en part per vergonya, remordiments i temors relacionats amb la sexualitat, deteriorant-se enormement la pròpia sexualitat i especialment quan hi ha una relació de parella. La dona que pateix vaginisme no n’és la culpable, sinó que sovint pot estar patint temors, fòbies o altres conflictes emocionals, coneguts o no per ella, que mantenen el condicionament del reflex responsable de la musculatura vaginal.

El Dolor coital o Dispareunia consisteix en l’experimentació de dolor vaginal durant la penetració, impossibilitant gaudir en les relacions sexuals i fomentant l’evitació de les mateixes. Aquesta situació acostuma a despertar una elevada temerositat i negativització en relació al coit, i també sentiments de culpa vers la parella. La causa acostuma a ser la no lubricació vaginal suficient en l’etapa d’excitació sexual prèvia a la penetració, o bé per una resposta muscular de la musculatura vaginal perifèrica durant el coit. La Dispareunia limita molt la freqüència dels contactes sexuals de la dona que la pateix, generant culpabilització i acabant sovint un desgast conyugal de primera magnitud. En realitat es tracta de respostes fisiològiques involuntàries que en moltes ocasions tenen una causa psicològica que es pot tractar i curar.

L’Addicció al sexe constitueix actualment un problema de magnitud progressivament creixent. Una addicció sexual s’ha de diferenciar de la persona que té un elevat o molt elevat nivell de desig sexual (líbido), i que acostuma a tenir diàriament una activitat sexual plaent, sana i satisfactòria. Contrariament, en la conducta addicta la persona sent una forta ansietat associada a la seva conducta sexual, la qual resulta progressivament menys satisfactòria i acompanyada de sensacions de culpabilitat. L’addicte posa sovint en risc el propi entorn social i laboral per a aconseguir tenir relacions sexuals, així com desvia el seu interès sexual fora de l’àmbit de la parella vers la pornografia i la prostitució, buscant nous estímuls eròtics.

Les Parafílies són un conjunt de comportaments sexuals on la persona experimenta habitualment una excitació sexual per objectes o accions que no són típicament sexuals, i poden incloure sensacions d’humiliació per a les persones implicades a l’acte sexual o bé incloure a persones que no consenteixen la relació sexual. Són parafílies l’exhibicionisme, el fetitxisme, el froutterisme, la pedofília, el sadisme, el masoquisme, el voyerisme, la zoofília i la necrofília.

Si desitgeu avaluar el vostre cas, visiteu el nostre Servei de Sexologia y de Psicoteràpia d'adults o telefoneu al 93 7888939

Si teniu problemes de temps, movilitat o bé si ho preferiu, utilitzeu els nostres Serveis online