Preguntes freqüents

És habitual anar a una consulta psicològica?

Cada cop és més freqüent recórrer a un professional de la psicologia, ja que pot ajudar enormement a entendre, acceptar, afrontar i disminuir el malestar emocional que moltes persones poden patir en algun moment de la seva vida, ja sigui degut a problemes d’adaptació a situacions ambientals com a temes relacionats amb la pròpia personalitat.

Anar al psicòleg significa tenir algun tipus de desequilibri psicològic?

En absolut. Són moltes les persones amb un equilibri psicològic satisfactori que puntualment necessiten un assessorament professional que els ajudi a seguir vivint d’una forma sana i adequada. La vida exigeix esforç, flexibilitat i capacitat d’adaptació, i no sempre es tenen els recursos o l’energia suficient per saber què i com s’han d’enfocar els problemes i dilemes que es plantegen davant nostre. Davant d’una situació d’aquest tipus, tota persona que vol millorar la seva vida es pot plantejar la’juda d’un professional de la psicologia clínica.

És important que un psicoterapeuta disposi de la formació i el reconeixement oficial com a psicòleg clínic?

És sempre recomanable, ja que el reconeixement oficial de Psicòleg Especialista en Psicologia Clínica que otorga el Ministeri d’Educació i Ciència, és garantia d’una formació especialitzada i d’una experiència clínica adequada per part del professional, que reverteix en una assistència psicològica de major qualitat pel pacient.

Quina diferència hi ha entre un psiquiatra i un psicòleg clínic?

Un psiquiatra és un professional metge llicenciat en medicina i especialitzat en psiquiatria, expert en malalties mentals, i com a tal el tractament bàsic consisteix en prescriure medicació psicofarmacològica, com antidepressius, ansiolítics, antipsicòtics o neurolèptics, etc. Un psicòleg clínic és un professional llicenciat en psicologia i especialitzat en psicologia clínica, i com a tal és expert en el coneixement del pensament, les emocions i el comportament humà, així com dels trastorns més habituals dels mateixos i de les tècniques més adequades per el seu tractament i milloria.

Es millor anar al psicòleg o al psiquiatra?

Depèn dels símptomes que presenta el pacient i de com aquests li afectin la vida quotidiana. En els casos on existeixen símptomes aguts, és a dir, que el pacient pateix i es desadapta en relació al seu entorn, els estudis científics mostren una millor i més consistent resposta terapèutica quan es convinen ambdues teràpies. Els mateixos estudis avalen la conveniència de realitzar sempre un tractament psicològic, combinat o en solitari, ja que aquest possibilita un major aprenentatge i autoconeixement per part del pacient, disminuint l’índex de recaigudes futures.

En què consisteix un tractament psicològic?

Un tractament psicològic s’inicia amb la demanda d’ajuda psicològica per part del pacient. Comença per la realització de l’història clínica, seguida d’una avaluació psicològica, centrada en els símptomes i en el malestar que es presenta, incloent en molts casos una avaluació de la personalitat. Es defineixen els objectius a treballar, així com l’enfocament terapèutic i el format de la teràpia a realitzar.

Quant temps dura un tractament psicològic?

Depèn de cada cas i problemàtica a tractar. A vegades no fa falta cap tractament psicològic, i només és necessària una visita única d’assessorament o bé un procés curt d’avaluació per realitzar una petita orientació. En general, quan es convenient una intervenció més específica, el format més utilitzat és l’anomenat de teràpia breu, amb una duració entre 8 i 10 sessions, on es focalitza un treball psicològic més centrat en la simptomatologia que presenta el pacient, així com en la seva adaptació al propi entorn. No obstant això, en altres ocasions és convenient realitzar un treball psicoterapèutic de major profunditat, on l’objectiu es centra més en el coneixement, revisió i modificació d’aquells aspectes més bàsics i centrals de la personalitat, tasca que sol requerir varis mesos de psicoteràpia.

Es pot realitzar una única sessió sense continuitat?

És clar que sí. De fet, en moltes ocasions és recomanable realitzar una sessió única per orientar i assessorar el pacient en el seu malestar o en els seus dubtes, ja que acostumen a tenir un ràpid efecte terapèutic i contribueixen a que el pacient comprengui millor i allunyi les pors i les preocupacions, estalviant a vegades la necessitat d’un futur procés terapèutic més complex.

És aconsellable realitzar un informe psicològic que resumeixi el treball realitzat?

Sempre és una opció a tenir en compte, ja que permet recopilar de forma permanent l’avaluació efectuada i oferir una explicació escrita autoritzada, permetent al pacient o a tercers recórrer a la mateixa sempre que sigui necessari, i sobretot facilitant una eventual comparació davant possibles avaluacions futures, per part de qualsevol professional competent en la mateixa especialitat.

És possible que un tractament psicològic curi sense medicació?

Sí, sens dubte, la paraula cura, ja que és el vehicle dels nostres pensaments i emocions. El ser humà és un ser psicolingüistic, pensa i es comunica a través del verb, el que li permet donar significat als seus pensaments, experiències i accions. Per tant, mitjançant el llenguatge i el discurs terapèutic amb el professional es creen nous significats que generen noves narratives i noves experiències i, finalment, permeten disminuir el malestar i millorar l’estat psicològic del pacient.

És convenient aprendre tècniques de relaxació quan es realitza una teràpia psicològica?

És sempre recomanable, en el sentit que l’aprenentatge de tècniques de relaxació, afavoreix la disminució de la tensió nerviosa i potència l’autocontrol emocional.

Existeix el secret professional en un professional psicòleg?

El secret professional sempre està contemplat en una asistència psicològica formal, en la línia amb ho disposat en el Codi Deontològic del Col·legi Oficial de Psicòlegs del qual formi part el facultatiu. En conseqüència, la confidencialitat i privacitat en tota assistència psicològica, sigui a nivell d’assessorament, orientació, avaluació i tractament a seguir.

En què cosisteix la terapia cognitiu conductual?

La teràpia cognitiu i cognitiu conductual (TC i TCC) és l’enfocament psicoterapèutic més extès en la pràctica clínica i el més acceptat i respectat per la comunitat científica internacional. Tots els estudis corroboren la seva eficàcia en el tractament dels trastorns psicològics més habituals en l’actualitat, com per exemple els trastorns depressius i ansiosos, els problemes de caràcter i d’impulsivitat, les addiccions, les disfuncions sexuals i els problemes de comunicació de parella, entre altres. La TCC es basa en l’estudi dels esquemes cognitius, que analitzen la relació entre els pensaments, les emocions i la conducta, amb la finalitat de trobar la forma de millorar el seu funcionament en benefici del pacient i d’una millor adaptació del mateix dincs del seu entorn.

És millor o pitxor anar a un centre psicològic amb diferents professionals i especialitats?

La principal avantatge d’anar a un centre multidisciplinar és el benefici de poder tractar les demandes psicològiques i les seves conseqüències realitzant un treball en equip, on cada facultatiu disposa de la formació i l’experiència necessaries per tractar la seva àrea de competència professional. En conseqüència, el pacient es sol sentir millor comprès i atès en el seu malestar.

Què és un Neuropsicòleg?

El Neuropsicòleg és un psicòleg especialitzat en Neuropsicologia. La Neuropsicologia és la branca de la psicologia que estudia les relacions entre el cervell i la conducta, i que prové de la fusió entre la psicologia i la neurologia. És un camp d’aplicació de la psicologia que té com a finalitat descriure, diagnosticar i tractar les alteracions cognitives, conductuals i emocionals causades per una alteració estructural i/o funcional del Sistema Nerviós Central. En aquest sentit, les funcions cognitives són les capacitats mentals, com per exemple la rapidesa de pensament, la concentració, la memòria, la resolució de problemes, la comprensió i l’ús del llenguatge, entre d’altres.

El neuropsicòleg clínic domina un conjunt específic de coneixements, habiltiats i instruments per la avaluació i el tractament de persones afectades per trastorns de neurodesenvolupament (Déficit d’Atenció i Hiperactivitat, Trastorn de l’Aprenentatge No Verbal, Dislèxia, …) i malalties neurològiques o psiquiàtriques (Traumatisme Craneoencefàlic, Esclerosi Múltiple, Malaltia d’Alzheimer, Malaltia de Parkinson, Deteriorament cognitiu associat a trastorns depressius, …).

La Formació del neuropsicòleg clínic requereix la llicenciatura o grau en Psicologia i formació de postgrau específica en Neuropsicologia. El Col·legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya (COPC) estableix uns requisits de formació teòrica i pràctica molt rigurosos per l’obtenció del títol de Psicòleg Expert en Neuropsicologia Clínica.

Què és una avaluació neuropsicològica?

L’avaluació neuropsicològica és un procés que preten determinar l’estat cognitiu i afectiu-conductual d’una persona, emprant com a intruments per fer-ho, els models teòrics, test, entrevistes, qüestionaris i escales, que provenen de diferents àrees de la psicologia i la neuropsicologia. Inclou l’exploració de les capacitats cognitives (intel·ligència global, atenció, memòria, funció executiva, llenguatge, praxis, gnosis, …), del nivell d’autonomia i afectació en la seva vida quotidiana i en ocasions, la valoració de possibles canvis afectius, conductuals i de personalitat associats a la disfunció cognitiva. El propòsit general de l’avaluació pot ser variat: contribuir amb un diagnòstic, avaluar les conseqüències d’una malaltia ja diagnosticada, descriure el funcionament cognitiu actual d’una persona, planificar o valorar els efectes d’un tractament, etc. L’avaluació sempre és individualitzada, es planifica un protocol d’avaluació únic i particular per cada pacient.

En què consisteix una intervenció neuropsicològica?

L’intervenció neuropsicològica consisteix en l’aplicació de tècniques específiques de tractament dels diferents trastorns cognitius. Primerament serà fonamental recollir les dades de l’història clínica i realitzar una avaluació neuropsicològica, amb la finalitat d’identificar els objectius i necessitats de l’intervenció. Posteriorment es formularà un programa de tractament individualitzat. Les activitats terapèutiques més habituals són la Rehabilitació Neuropsicològica i l’Estimulació cognitiva.

Què significa estimulació i rehabilitació neurocongnitiva?

La Rehabilitació neuropsicològica consisteix en una intervenció terapèutica que ajuda al pacient a optimitzar la recuperació de les seves funcions cognitives (atenció, memòria, llenguatge, planificació, …), a comprendre millor la naturalesa de les alteracions que presenta i a desenvolupar estratègies que permetin compensar els dèficits cognitiu-conductuals-emocionals. És un procés actiu, on la persona afectada, i molt sobint els seus familiars, treballen conjuntament amb el professional per restaurar o compensar els dèficts cognitius, amb la finalitat de millorar el seu funcionament diari, assolir la màxima autonomia i en definitiva millorar la seva qualitat de vida.

L’Estimulació cognitiva és una intervenció dirigida a potenciar la neuroplasticitat cerebral de la persona amb deteriorament cognitiu estimulant fonamentalment les funcions i processos cognitius preservats, amb l’objectiu de mantenir l’autonomia del pacient el màxim de temps possible.

Quin tipus de professional és un sexòleg?

El sexòleg és un professional expert en l’avaluació i el tractament de les disfuncions sexuals. Acostuma a ser professional de la psicologia clínica o un metge psiquiatra.

En què consistex una teràpia sexual?

Una teràpia sexual consisteix en la realització d’una avaluació de la disfunció sexual que presenta el pacient i l’elecció d’un tractament adequat per la seva curació. Habitualment es treballa amb un enfocament de teràpia cognitiu conductual i exercicis sexuals a casa, realitzats de forma progessiva, en solitari o en parella. En algunes ocasions és convenient la combinació temporal amb una medicació adequada, habitualment antidepressiva o ansiolítica.

En què consisteix una teràpia de parella?

Una teràpia de parella consisteix en un format de tractament psicològic pensat per tractar diferents conflictes cònjuges en consulta, des dels problemes de comunicació, de desamor, les infidelitats, les conseqüències afectives de les disfuncions sexuals, les discrepàncies educatives amb els fills, la gestió del temps d’oci o les divergències de caràcter. Habitualment es convinen sesions individuals amb sessions conjuntes, en funció dels objectius a tractar i de l’evolució clínica en cada un dels cònjuges.

Què significa psicologia jurídica i psicologia forense?

La psicologia jurídica comprèn l’estudi, l’avaluació i el tractament de tot fenòmen psicològic, conductual i relacional que té conseqüències en el comportament legal de les persones. El seu àmbit d’acció està en estreta relació entre el món del Dret i de la Psicologia Científica. La psicologia forense es dedica a auxiliar en processos d’adminsitració en l’àmbit de la justicia, habitualment mitjançant la realització d’Informes Pericials, que són dictàmens.

En què consisteix un tractament logopèdic?

Un tractament logopèdic consisteix en dur a terme una sèrie d’exercicis i/o activiatats, a més a més de proporcionar uns mètodes i estratègies al pacient, per rehabilitar per complet els problemes o alteracions que estan presents a nivell de la parla, del llenguatge, de la veu o de la deglució.

Quina és la duració habitual d’una intervenció logopèdica?

La duració d’aquestes intervencions depèn de l’edat i el problema del pacient. En el cas que el pacient sigui un nen, la sessió sol durar uns 30 minuts, a no ser que el problema que presenta estigui relacionat amb la lecto escriptura, com en el cas de la dislèxia, que durari entre 45 minuts i una hora. I en el cas de que el pacient sigui adult, els tractaments de veu durarien 30 minuts i els de la parla i el llenguatge 45 minuts, generalment.

Què significa reeducació escolar i tècniques d’estudi?

La reeducació escolar es correspon amb el treball que es dur a terme quan els alumnes tenen dificultats per realitzar determinats processos normals a la seva edat en qualsevol àmbit: lingüístic, matemàtic, abstracte… en el qual s’intenta, com diu el seu nom, reeducar, és a dir, tornar a ensenyar aquells aspectes que no han estat correctament apresos, adquirits o interioritzats en etapes inferiors i així solucionar i/o millorar els seus problemes actuals i presentar un nivell adequal al seu curs i edat.

Les tècniques d’estudi, consisteixen en mètodes directament implicats en el propi procés de l’estudi; tals com la planificació de l’activitat, el subratllat, el resum, l’elaboració d’esquemes, etc; així com altres estratègies que tenen un caràcter més complementari, com poden ser la presa d’apunts o la realització de treballs escolars.

Quina és la duració habitual d’una reeducació escolar o d’una sesió basada en tècniques d’estudi?

En qualsevol dels dos casos la duració depèn de les dificultats i de l’edat del pacient. Normalment, els alumnes de primària tenen suficient amb una hora o dues a la setmana. Encara que el en cas de les tècniques d’estudi haurem potser d’augmentar la duració de les sessions en les èpoques d’examens trimestrals, ja que és quan més estratègies i ajudes necessiten per abastar el temari de totes les matèries en un cert període de temps a través d’una bona organització i planificació.

Què significa medicina homeopàtica i com funciona?

La medicina homeopàtica és una terapèutica natural i fisiològica que té en compte la totalitat de la persona, cercant la causa interna que genera la dolència del pacient. En conseqüència, l’objectiu de la terapèutica homeopàtica és trobar i tractar l’arrel del desequilibri intern que genera la problemàtica del pacient, permetent a l’organisme el retorn al seu equilibri intern.

Quines diferències hi ha entr eun remei homeopàtic i un fàrmac químic?

Els seus mecanismes d’acció són molt diferents. La homeopatia es basa en el principi de “semblant cura el semblant” i “a major dilució major potència”. La alopatia (el fàrmac químic) es recolza en el principi del “contrari”, els símptomes es combaten amb l’aplicació de substàncies químiques que s’oposen a la seva manifestació.

En aquest sentit, la homeopatia és una medicina energètica, integral, natural, subtil, que estimula els propis sistemes immunitaris i defensius del cos, iniciant així el procés de curació. En canvi, la alopatia usa un medicament diferent o contrari a la malaltia.

Què significa malaltia psicosomàtica?

Anomenem malaltia psicosomàtica a tota malaltia que correspon a un procés psíquic i que té la seva influència en el cos. De fet, el cos i la ment funcionen com una unitat psicofisiològica, on els components biològic, cognitiu, emocional, conductual i interpersonal estan en permanent interrelació e influencia recíproca.

En conseqüència, davant de qualsevol dolència cal considerar al pacient en la seva totalitat, considerant com a dades clíniques no només els símtomes biològics si no també els seus estats psicològics i curcumstàncies socials.