Preguntes freqüents

És habitual acudir a una consulta psicològica?

Cada vegada és més freqüent recórrer a un professional de la psicologia, ja que pot ajudar enormement a entendre, acceptar, afrontar i disminuir el malestar emocional que moltes persones poden patir en algun moment de la seva vida, sigui a causa de problemes d’adaptació a situacions ambientals com temes relacionats amb la pròpia personalitat.

¿Anar al psicòleg significa tenir algun tipus de desequilibri psicològic?

En absolut. Són moltes les persones amb un equilibri psicològic satisfactori que puntualment necessiten un assessorament professional que els ajudi a seguir vivint d’una manera sana i adequada. La vida exigeix ​​esforç, flexibiilidad i capacitat d’adaptació, i no sempre es tenen recursos o energia suficient per saber què i com cal enfocar els problemes i dilemes que es plantegen davant nostre. Davant d’una situació d’aquest tipus, tota persona que vol millorar en la seva vida es pot plantejar a l’ajuda d’un professional de la psicologia clínica.

Quin tipus de professional és un psicòleg clínic?

Un psicòleg clínic és un professional sanitari que disposa dels coneixements i l’experiència suficients en l’assessorament, orientació, avaluació i tractament dels trastorns psicològics més habituals en la població general, adulta i infantojuvenil, i que té com a primer objectiu la millora de l’estat emocional de la seva pacient. És un expert en els mecanismes del pensament i comportament humans, que utilitza l’estat actual de la ciència psicològica perquè el pacient conegui, entengui, aprengui i integri diferents procediments terapèutics que augmenten el seu benestar emocional i adaptació al seu entorn.

És important que un psicoterapeuta disposi de la formació i el reconeixement oficial com a psicòleg clínic?

És sempre recomanable, atès que el reconeixement oficial de psicòleg especialista en Psicologia Clínica que atorga el Ministeri d’Educació i Ciència, és garantia d’una formació especialitzada i d’una experiència clínica adequada per part del professional, que reverteix en una assistència psicològica de major qualitat per al pacient.

Quina diferència hi ha entre un psiquiatre i un psicòleg clínic?

Un psiquiatre és un professional mèdic llicenciat en medicina i especialitzat en psiquiatria, expert en malalties mentals, i com a tal el tractament bàsic consisteix a prescriure medicació psicofarmacològica, com antidepressius, ansiolítics, antipsicòtics o neurolèptics, etc. Un psicòleg clínic és un professional llicenciat en psicologia i especialitzat en psicologia clínica, i com a tal és expert en el coneixement del pensament, les emocions i el comportament humà, així com dels trastorns més habituals dels mateixos i de les tècniques més adequades per el seu tractament i millora.

És millor anar la psicòleg o al psiquiatre?

Depèn dels símptomes que presenta el pacient i de com aquests li afecten la seva vida quotidiana. En els casos on hi ha símptomes aguts, és a dir, que el pacient pateix i es desadapta en relació al seu entorn, els estudis científics mostren una millor i més consistent resposta terapèutica quan es combinen les dues teràpies. Els mateixos estudis avalen la conveniència de realitzar sempre un tractament psicològic, combinat o en solitari, ja que aquest possibilita un major aprenentatge i autoconeixement per part del pacient, disminuint l’índex de recaigudes futures.

En què consisteix un tractament psicològic?

Un tractament psicològic s’inicia amb la demanda d’ajuda psicològica per part del pacient. Comença per la realització de la història clínica, seguida d’una avaluació psicològica, centrada en els símptomes i en el malestar que es presenta, incloent en molts casos una avaluació de la personalitat. Es defineixen els objectius a treballar, així com l’enfocament terapèutic i el format de la teràpia a realitzar.

Quant de temps dura un tractament psicològic?

Depèn de cada cas i problemàtica a tractar. De vegades no cal cap tractament psicològic, i només cal una visita única d’assessorament o bé un procés curt d’avaluació per fer una petita orientació. En general, quan és convenient una intervenció més espefícica, el format més utilitzat és l’anomenat de teràpia breu, amb una durada entre 8 i 10 sessions, on es focalitza un treball psicològic més centrat en la simptomatologia que presenta el pacient, així com en seva adaptació al propi entorn. No obstant això, en altres ocasions és convenient realitzar un treball psicoterapèutic de més profunditat, on l’objectiu es centra més en el coneixement, revisió i modificació d’aquells aspectes més bàsics i centrals de la personalitat, tasca que sol requerir diversos mesos de psicoteràpia.

¿Es pot realitzar una única sessió sense continuïtat?

I tant que si. De fet, en moltes ocasions és aconsellable realitzar una sessió única per orientar i assessorar el pacient en el seu malestar o en els seus dubtes, ja que sol tenir un ràpid efecte terapèutic i contribueix al fet que el pacient comprengui millor i allunyi pors i preocupacions, estalviant en ocasions la necessitat d’un futur procés terapèutic més complex.

Què és una avaluació psicològica? Què és un test psicològic?

Una avaluació psicològica sol consistir en l’exploració de l’estat psicològic del pacient en el moment actual i el nivell d’afectació en la seva vida quotidiana, juntament amb l’exploració de la seva història de vida fins arribar als símptomes que el condueixen a demanar ajuda professional. També inclou l’exploració dels trets del caràcter i estil principal de personalitat. Una de les formes més habituals d’avaluació psicològica és la realització de tests psicomètrics, que són complexes eines validades estadísticament que permeten estudiar múltiples aspectes i factors psicològics mitjançant puntuacions objectives i comparables.

És aconsellable realitzar un informe psicològic que resumeixi el treball realitzat?

Sempre és una opció a tenir en compte, ja que permet recopilar de forma permanent l’avaluació efectuada i oferir una explicació escrita autoritzada, permetent al pacient oa tercers recórrer a la mateixa sempre que sigui necessari, i sobretot facilitant una eventual comparació davant de possibles avaluacions futures , per part de qualsevol professional competent en la mateixa especialitat.

És possible que un tractament psicològic curi sense medicació?

Sí, sense cap dubte, la paraula cura, ja que és el vehicle dels nostres pensaments i emocions. L’ésser humà és un ésser psicolingüístic, pensa i es comunica a través del verb, el que li permet donar significat als seus pensaments, experiències i accions. Per tant, mitjançant el llenguatge i el discurs terapèutic amb el professional es creen nous significats que generen noves narratives i noves experiències i, finalment, permeten disminuir el malestar i millorar l’estat psicològic del pacient.

És convenient aprendre técniques de relaxació quan es realitza una teràpia psicològica?

És sempre recomanable, en el sentit que l’aprenentatge de tècniques de relaxació, afavoreix la disminució de la tensió nerviosa i potencia l’autocontrol emocional.

Existeix el secret professional en un professional psicòleg?

El secret professional sempre està contemplat en una assistència psicològica formal, en línia amb el que disposa el Codi Deontològic del Col·legi Oficial de Psicòlegs del qual formi part el facultatiu. En conseqüència, la confidencialitat i privacitat en tota assistència psicològica, sigui a nivell d’assessorament, orientació, avaluació i tractament a seguir.

En què consisteix la teràpia cognitiu conductual?

La teràpia cognitiva i cognitiu conductual (TC i TCC) és l’enfocament psicoterapèutic més estès en la pràctica clínica i el més acceptat i respectat per la comunitat científica internacional. Tots els estudis corroban seva eficàcia en el tractament dels trastorns psicològics més habituals en l’actualitat, com ara els trastorns depressius i ansiosos, els problemes de caràcter i d’impulsivitat, les addiccions, les disfuncions sexuals i els problemes de comunicació de parella, entre d’altres. La TCC es basa en l’estudi dels esquemes cognitius, que analitzen la relació entre els pensaments, les emocions i la conducta, per tal de trobar la forma de millorar el seu funcionament en benefici del pacient i d’una major adaptació del mateix dins de el seu entorn.

És millor o pitjor acudir a un centre psicològic amb diferents professionals i especialitats?

El principal avantatge d’anar a un centre multidisciplinari és el benefici de poder tractar les demandes psicològiques i les seves conseqüències realitzant un treball en equip, on cada facultatiu disposa de la formació i experiència necessàries per tractar la seva àrea de competència professional. En conseqüència, el pacient se sol sentir millor comprès i atès en el seu malestar.

Què és un Neuropsicòleg?

El Neuropsicòleg és el psicòleg especialitzat en Neuropsicologia. La Neuropsicologia és la branca de la psicologia que estudia les relacions entre el cervell i la conducta, i que prové de la fusió entre la psicologia i la neurologia. És un camp d’aplicació de la psicologia que té com a finalitat descriure, diagnosticar i tractar les alteracions cognitives, conductuals i emocionals causades per una alteració estructural i / o funcional del sistema nerviós central. En aquest sentit, les funcions cognitives són les capacitats mentals, com ara la rapidesa de pensament, la concentració, la memòria, la resolució de problemes, la comprensió i l’ús del llenguatge, entre d’altres.

El neuropsicòleg clínic domina un conjunt específic de coneixements, habilitats i instruments per a l’avaluació i el tractament de persones afectades per trastorns del neurodesenvolupament (Dèficit d’Atenció i Hiperactivitat, Trastorn de l’Aprenentatge No Verbal, Dislèxia, …) i malalties neurològiques i / o psiquiàtriques (traumatisme cranioencefàlic, Esclerosi Múltiple, Malaltia d’Alzheimer, Malaltia de Parkinson, Deteriorament cognitiu associat a trastorns depressius, …).

La Formació del neuropsicòleg clínic requereix la llicenciatura o grau en Psicologia i formació de postgrau específica en Neuropsicologia. El Col·legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya (COPC) estableix uns requisits de formació teòrica i pràctica molt rigorosos per a l’obtenció del títol de Psicòleg Expert en Neuropsicologia Clínica.

Què és una avaluació neuropsicològica?

L’avaluació neuropsicològica és un procés que pretén determinar l’estat cognitiu i afectiu-conductual d’una persona, emprant com a instruments per a això, els models teòrics, test, entrevistes, qüestionaris i escales, que provenen de diferents àrees de la psicologia i neuropsicologia. Inclou l’exploració de les capacitats cognitives (intel·ligència global, atenció, memòria, funció executiva, llenguatge, praxi, gnosi, … ..), del nivell d’autonomia i afectació en la seva vida quotidiana i en ocasions, la valoració de possibles canvis afectius, conductuals i de personalitat associats a la disfunció cognitiva. El propòsit general de l’avaluació pot ser variat: contribuir amb un diagnòstic, avaluar les conseqüències d’una malaltia ja diagnosticada, descriure el funcionament cognitiu actual d’una persona, planificar o valorar els efectes d’un tractament, etc. L’avaluació sempre és individualitzada, es planifica un protocol d’avaluació únic i particular per a cada pacient.

En què consisteix una intervenció neuropsicològica?

La intervenció neuropsicològica consisteix en l’aplicació de tècniques específiques de tractament dels diferents trastorns cognitius. Primerament serà fonamental recollir les dades de la història clínica i realitzar una avaluació neuropsicològica, per tal d’identificar els objectius i necessitats de la intervenció. Posteriorment es formularà un programa de tractament individualitzat. Les activitats terapèutiques més habituals són la Rehabilitació Neuropsicològica i l’Estimulació cognitiva.

Què significa estimulació i rehabilitació neurocognitiva?

La rehabilitació neuropsicològica consisteix en una intervenció terapèutica que ajuda al pacient a optimitzar la recuperació de les seves funcions cognitives (atenció, memòria, llenguatge, planificació, …), a comprendre millor la naturalesa de les alteracions que presenta ia desenvolupar estratègies que permetin compensar els dèficits cognitiu-conductuals -emocionales. És un procés actiu, on la persona afectada, i molt sovint els seus familiars, treballen conjuntament amb el professional a recuperar o compensar els dèficits cognitius, per tal de millorar el seu funcionament diari, aconseguir la màxima autonomia i en definitiva millorar la seva qualitat de vida.

La estimulació cognitiva és una intervenció dirigida a potenciar la neuroplasticitat cerebral de la persona amb deteriorament cognitiu estimulant fonamentalment les funcions i processos cognitius preservats, amb l’objectiu de mantenir l’autonomia del pacient el màxim temps possible.

Quin tipus de professional és un sexòleg?

El sexòleg és un professional expert en l’avaluació i el tractament de les disfuncions sexuals. Acostuma a ser un professional de la psicologia clínica o un metge psiquiatre.

En què consisteix una teràpia sexual?

Una teràpia sexual consisteix en la realització d’una Evalucación de la disfunció sexual que presenti el pacient i l’elecció d’un tractament adequat per a la seva curació. Habitualment es treballa amb un enfocament de teràpia cognitiu conductual i exercicis sexuals a casa, realitzats de forma progressiva, en solitari o en parella. En algunes ocasions és convenient la combinació temporal amb una medicació adequada, habitualment antidepressiva o ansiolítica.

En què consisteix una teràpia de parella?

Una teràpia de parella consisteix en un format de tractament psicològic pensat per tractar diferents conflictes conjugals en consulta, des dels problemes de comunicació, de desamor, les infidelitats, les conseqüències afectives de les disfuncions sexuals, les discrepàncies educatives amb els fills, la gestió del temps d’oci o les divergències de caràcter. Habitualment es combinen sessions individules amb sessions conjuntes, en funció dels objectius a tractar i de l’evolució clínica en cada un dels cònjuges.

Què significa psicologia jurídica i psicologia forense?

La psicologia jurídica comprèn l’estudi, avaluació i tractament de tot fenomen psicològic, conductual i relacional que té conseqüències en el comportament legal de les persones. El seu àmbit d’acció està en estreta relació entre el món del Dret i de la Psicologia Científica. La psicologia forense es dedica a auxiliar en processos d’administració en l’àmbit de la justícia, habitualment mitjançant la realització d’Informes Pericials, que són dictàmens

En què consisteix un tractament logopèdic?

Un tractament logopèdic consisteix a dur a terme una sèrie d’exercicis i / o activitats, a més de proporcionar uns mètodes i estratègies al pacient, per rehabilitar completament els problemes o alteracions que aquest presenti a nivell de parla, de llenguatge, de veu o de deglució.

Quina és la durada habitual d’una intervenció logopèdica?

La durada d’aquestes intervencions depèn de l’edat i del problema del pacient. En elcaso que el pacient sigui un nen, la sessió sol durar uns 30 minuts, tret que el problema que presenti estigui relacionat amb la lecto escriptura, com en el cas de la dislèxia, que duraria entre 45 minuts i una hora. I en el cas que el paciene sigui adult, els tractaments de veu durarien 30 minuts i els de parla i llenguatge 45 minuts, generalment.

Què significa reeducació escolar i tècniques d’estudi?

La reeducació escolar es correspon amb la feina que es duu a terme quan els alumnes tenen dificultats per realitzar determinats processos normals a la seva edat en qualsevol àmbit: lingüístic, matemàtic, abstracte … En el qual s’intenta, com bé diu el seu nom, reeducar, és a dir, tornar a ensenyar aquells aspectes que no han estat correctament apresos, adquirits i interioritzats en etapes inferiors i així solucionar i / o millorar els seus problemes actuals i presentar un nivell adequat al seu curs i edat.

Les tècniques d’estudi, consisteixen en mètodes directament implicats en el propi procés de l’estudi; com ara la planificació d’aquesta activitat, el subratllat, el resum, l’elaboració d’esquemes, etc; així com altres estratègies que tenen un caràcter més complementari, com poden ser la presa d’apunts o la realització de treballs escolars.

Quina és la durada habitual d’una reeducació escolar o d’una sessió basada en tècniques d’estudi?
En qualsevol dels dos casos la durada depèn de les dificulatades i de l’edat del pacient. Normalment, els alumnes de primària tenen prou amb una hora o dues a la setmana, i els alumnes de secundària amb una hora i mitja o tres a la setmana. Encara que en el cas de les tècniques d’estudi haurem potser augmentar la durada de les seiones en l’època d’exàmens trimestrals, ja que és quan més estratègies i ajudes necessiten per abastar el temari de totes les matèries en un cert període de temps a través de un bon oraganización i planificació.

Què significa medicina homeopàtica i com funciona?

La medicina homeopàtica és una terapèutica natural i fisiològica que té en compte la totalitat de la persona, buscant la causa interna que genera la malaltia del pacient. En conseqüència, l’objectiu de la terapèutica homeopàtica és trobar i tractar l’arrel del desequilibri intern que genera la problemàtica del pacient, permetent a l’organisme la tornada al seu equilibri intern.

Quines diferències hi ha entre un remei homeopàtic i un fàrmac químic?

Els seus mecanismes d’acció són molt diferents. L’homeopatia es basa en el principi de “semblant cura el semblant” i “a major dilució més potència”. La alopatía (el fàrmac químic) es recolza en el principi del “contrari”, els símptomes es combaten amb l’aplicació de substàncies químiques que s’oposen a la seva manifestació.

En aquest sentit, l’homeopatia és una medicina energètica, integral, natural, subtil, que estimula els propis sistemes immunitaris i defensius del cos, iniciant així el procés de curació. En canvi, la alopatía fa servir un medicament diferent o contrari a la malaltia.

Què significa malaltia psicosomàtica?

Es diu malaltia psicosomàtica a tota malaltia que correspon a un procés psíquic i que té la seva influència en el cos. De fet, el cos i la ment funcionen com una unitat psicofisiològica, on els components biològic, cognitiu, emocional, conductual i interpersonal estan en permanent interrelació i influència recíproca.

En conseqüència, davant de qualsevol malaltia cal considerar al pacient en la seva totalitat, considerant com dades clíniques no només els símptomes biològics sinó també els seus estats psicològics i circumstàncies socials.