Dolor emocional

El dolor emocional pot arribar a ser més intens que el dolor físic. Aquesta frase és ben certa i, la majoria de nosaltres, patim aquest dolor emocional en algun moment o un altre de la nostra vida, ja que és inherent a la condició humana.

En la nostra cultura occcidental però, la veritat és que no se’ns ensenya a afrontar ni a gestionar les múltiples situacions doloroses que ens trobarem a llarg dels anys. Al contrari, hem après bàsicament a evitar el dolor, engegant estratègies que sovint ens fan sentir encara pitjor i que no ens permeten una autèntica curació emocional.

Estratègies habituals però equivocades per a afrontar el dolor emocional.

D’entrada, quan sentim dolor emocional es tracta de prendre’n consciència i d’iniciar les estratègies d’afrontament correctes, per tal de no abandonar-nos a les respostes automàtiques que generen els models apresos, habitualment dels pares o del nostre entorn proper.

– Conductes de negació. Quan optem per ignorar el patiment, com si no fos real.
– Conductes de fuga. Quan intentem allunyar-nos al màxim de la sensació de dolor.
– Conductes de repressió. Ens convencem que no som capaços de manejar el dolor i l’interioritzem.
– Conductes de projecció. Quan projectem el nostre dolor com si els altres el patissin.
– Conductes d’aïllament. Quan decidim no compartir el dolor i ens distanciem.
– Conductes regressives. Quan ens refugiem en etapes passades, com a antídot del present dolorós.
– Conductes de desplaçament. Quan busquem culpables exteriors i no ens responsabilitzem del dolor.
– Conductes de racionalització. Quan rebutgem les emocions i tot ho racionalitzem, autoculpant-nos
– Conductes repetitives. Quan repassem obsessivament els fets dolorosos.
– Conductes de substitució. Quan substituim uns pensaments per uns altres, de forma ingenua.

A partir d’aquí podem definir tres passes per a afrontar i superar el dolor emocional:

1. El dolor no és el teu enemic

El dolor és un símptoma i, com a tal, l’hem d’acceptar i reconeixe’l com a quelcom real que hem de manejar. Acceptar que ens durarà i afectarà durant un temps, on també haurem d’acceptar les seves conseqüències com la ira i la frustració. Prendre’n consciència i entendre’l com una resposta normal que se’ns manifesta.

2. Acceptació radical

Segons la definició de Tara Brach, acceptar amb claredat el que estem sentint en el present, de manera que poguem lidiar amb aquesta experiència amb compassió.. Això significa acceptar el que ens porta la vida sense presentar resistència. Lluny de resignar-se, vol dir acceptar que hi ha coses succeïdes que no les podrem canviar, sense entrar en cercles viciosos d’emissió continuada de judicis de valor i negativització.

Assumint els fets podrem arribar a comprendre que formen part del nostre passat, adonant-nos que allò que manté el dolor consequent, són els pensaments i emocions, que de forma recurrent anem alimentant. I podrem acabar desconnectant-ho del nostre present, comprenent que ja no cal buscar solucions a fets del passat, deixant de rumiar i de reviure’ls dolorosament.

3. Recomposar els aspectes trencats que deixa enrere el dolor

Es tracta de treballar i cultivar una actitud de resiliència davant dels inevitables cops que ens dóna la vida, així com d’acceptar que el món ens ha posat a prova, desafiant les nostres creences i forçant-nos a revisar-les.

En aquest sentit, l’anomenada Teràpia d’Acceptació i Compromís o ACT, és una potent eina terapèutica que, enmnarcada en la nova Teràpia cognitiva de tercera generació, ens ajuda a reequilibrar-nos emocionalment quan el dolor ha estat prou intens com per a sacsajar-nos i generar-nos un desequilibri en el nostre sistema emocional.

Santiago Romeu Andrés
Psicòleg Especialista en Psicologia Clínica
GABINET PSICOLÒGIC ROMEU