Dolor emocional

El dolor emocional pot arribar a ser més intens que el dolor físic. Aquesta frase és ben certa i, la majoria de nosaltres, patim aquest dolor emocional en algun moment o un altre de la nostra vida, ja que és inherent a la condició humana.

En la nostra cultura occcidental però, la veritat és que no se’ns ensenya a afrontar ni a gestionar les múltiples situacions doloroses que ens trobarem a llarg dels anys. Al contrari, hem après bàsicament a evitar el dolor, engegant estratègies que sovint ens fan sentir encara pitjor i que no ens permeten una autèntica curació emocional.

Estratègies habituals però equivocades per a afrontar el dolor emocional.

D’entrada, quan sentim dolor emocional es tracta de prendre’n consciència i d’iniciar les estratègies d’afrontament correctes, per tal de no abandonar-nos a les respostes automàtiques que generen els models apresos, habitualment dels pares o del nostre entorn proper.

– Conductes de negació. Quan optem per ignorar el patiment, com si no fos real.
– Conductes de fuga. Quan intentem allunyar-nos al màxim de la sensació de dolor.
– Conductes de repressió. Ens convencem que no som capaços de manejar el dolor i l’interioritzem.
– Conductes de projecció. Quan projectem el nostre dolor com si els altres el patissin.
– Conductes d’aïllament. Quan decidim no compartir el dolor i ens distanciem.
– Conductes regressives. Quan ens refugiem en etapes passades, com a antídot del present dolorós.
– Conductes de desplaçament. Quan busquem culpables exteriors i no ens responsabilitzem del dolor.
– Conductes de racionalització. Quan rebutgem les emocions i tot ho racionalitzem, autoculpant-nos
– Conductes repetitives. Quan repassem obsessivament els fets dolorosos.
– Conductes de substitució. Quan substituim uns pensaments per uns altres, de forma ingenua.

A partir d’aquí podem definir tres passes per a afrontar i superar el dolor emocional:

1. El dolor no és el teu enemic

El dolor és un símptoma i, com a tal, l’hem d’acceptar i reconeixe’l com a quelcom real que hem de manejar. Acceptar que ens durarà i afectarà durant un temps, on també haurem d’acceptar les seves conseqüències com la ira i la frustració. Prendre’n consciència i entendre’l com una resposta normal que se’ns manifesta.

2. Acceptació radical

Segons la definició de Tara Brach, acceptar amb claredat el que estem sentint en el present, de manera que poguem lidiar amb aquesta experiència amb compassió.. Això significa acceptar el que ens porta la vida sense presentar resistència. Lluny de resignar-se, vol dir acceptar que hi ha coses succeïdes que no les podrem canviar, sense entrar en cercles viciosos d’emissió continuada de judicis de valor i negativització.

Assumint els fets podrem arribar a comprendre que formen part del nostre passat, adonant-nos que allò que manté el dolor consequent, són els pensaments i emocions, que de forma recurrent anem alimentant. I podrem acabar desconnectant-ho del nostre present, comprenent que ja no cal buscar solucions a fets del passat, deixant de rumiar i de reviure’ls dolorosament.

3. Recomposar els aspectes trencats que deixa enrere el dolor

Es tracta de treballar i cultivar una actitud de resiliència davant dels inevitables cops que ens dóna la vida, així com d’acceptar que el món ens ha posat a prova, desafiant les nostres creences i forçant-nos a revisar-les.

En aquest sentit, l’anomenada Teràpia d’Acceptació i Compromís o ACT, és una potent eina terapèutica que, enmnarcada en la nova Teràpia cognitiva de tercera generació, ens ajuda a reequilibrar-nos emocionalment quan el dolor ha estat prou intens com per a sacsajar-nos i generar-nos un desequilibri en el nostre sistema emocional.

Santiago Romeu Andrés
Psicòleg Especialista en Psicologia Clínica
GABINET PSICOLÒGIC ROMEU

Per què perdonar ens allibera

Perdonar ens allibera.

Aquesta és una frase cada vegada més utilitzada en entorns terapèutics, i que està plena de sentit. Però… què vol dir exactament perdonar?

Perdonar no és, per descomptat, un acte que minimitzi o banalitzi un acte negatiu comès contra nosaltres, ni és tampoc oblidar l’acte negatiu succeït.

Perdonar implica acceptació i comprensió. Consituteix un acte íntim i personal, que ens permet reconciliar-nos amb nosaltres mateixos i recuperar un benestar que abans no podíem tenir, alliberant-nos d’emocions molt negatives que ens empresonen, com la ira i el resssentiment.

Segons Bob Enright, psicòleg de la Universitat de Wisconsin i investigador sobre l’acte de perdonar, el perdó és un acte complex que implica canvis en la concepció de l’acte agressor, que generen canvis cognitius i afectius, anant molt més enllà de “passar pàgina i seguir endavant”.

En aquest sentit, implica entendre l’altre com a un ésser complex amb actes falibles, per tant com a executor de males accions.

Des d’aquesta òptica, podem parlar de la Teràpia del Perdó, com a procés terapèutic que treballa en aquesta direcció, seguint unes regles concretes. Són les següents:

Perdonar no és minimitzar l’experiència. Cal assumir la morbilitat de l’acte succeït.
Perdonar no és oblidar. És millor recordar el succeït per a millorar la resiliència.
Per a perdonar no cal que l’agressor es disculpi. No cal penediment extern, és un acte intern.
Perdonar no és signe de debilitat. Significa que s’ha decidit avançar i no quedar en el passat.
Perdonar és un procés. Implica alt-i-baixos i dificultat d’acceptació de certs aspectes concrets
Perdonar preserva la pròpia salut mental. Ens preserva el propi equilibri emocional.

La pràctica de la Teràpia del Perdó, acostuma a implicar 4 fases terapèutiques, com són:

1. Expressar les emocions. Normalitzar les emocions d’ira, enuig, dolor o ressentiment.
2. Comprendre el per què. Acceptar possibles explicacions limitades o poc raonables.
3. Reconstruir la seguretat. Enfortir la nostra autoconfiança de cara al futur.
4. Deixar anar. Renunciar a un rol de víctima i al rancor. Això ens farà més forts.

Santiago Romeu Andrés
Psicòleg Especialista en Psicologia Clínica
GABINET PSICOLÒGIC ROMEU