Quan mengem per ansietat

Qui no ha menjat mai de forma compulsiva en moments d’ansietat?

Quan gestionem situacions tensionals que desborden els nostres recursos psicològics, el malestar emocional resultant que es genera en nosaltres ens pot empènyer a recórrer al menjar, a saciar-nos rapidament, com a mecanisme ansiolític que aparentment ens retorna a un estat de tranquil.litat i satisfacció. Aquest efecte però, és en realitat efímer i ens pot acabar generant problemes físics i psicològics, més enllà dels seus efectes suposadament relaxants.

Tot i que el més habitual i sa és menjar a partir de la sensació de gana física -aquella que és resultant del desgast calòric i dels nutrients i que hem de recuperar-, sovint podem arribar a ingerir aliments per a compensar necessitats emocionals.

Aquesta ingesta ansiosa ens aboca a una sobreingesta alimentària i a un desequilibri nutritiu creixent, així com ens acaba generant sentiments de culpabilitat que augmenten el nivell d’ansietat, predisposant-nos a més episodis de sobreingesta, i entrant així en un cercle adictiu del qual pot ser difícil sortir.

Per descomptat, el fet de menjar ocasionalment alguna cosa que ens agrada molt, com a premi o recompensa emocional per a satisfer-nos, no és necessariament negatiu en sí mateix. El problema apareix quan les “ingestes compensatòries” es converteixen en la principal forma d’afrontament del malestar emocional.

Aquesta gana emocional obviament no es pot saciar només amb l’acte de menjar, ja que no té el seu origen en les necessitats nutritives sino en necessitats emocionals no satisfetes. Per tant, cal aprendre a reconèixer-la quan se’ns presenta, resistint-nos a la ingesta compulsiva i aprenent a utilitzar altres mecanismes reductors d’ansietat.

En aquest sentit, estan indicades pautes condutuals com l’exercici físic, tècniques de relaxació o de mindfulness i, en general tots aquells mecanismes de reestructuració cognitiva que ens ajudin a prendre consciència de la situació de desequilibri emocional del moment.

Aquesta gana emocional la podem reconèixer facilment, ja que té elements característics que la identifiquen, com per exemple:

– Ens fa desitjar determinats aliments que ens reconforten rapidament, habitualment els sucres i els greixos, que són els que generen més recompensa cerebral.

– S’activa de cop i amb urgència, mai de forma progressiva i natural.

– No ens sentim satisfets ni saciats per molt que mengem, més aviat ens aboca a experimentar insatisfacció.

– Ens fa menjar de forma automàtica, depressa i sense ser conscients d’allò que estem menjant.

– Ens acabarà generant sentiments de culpa, penediment o vergonya.

Des d’aquí animem a tots els nostres lectors a reflexionar sobre els propis hàbits alimentaris, a analitzar fins a quin punt us reconeixeu en les característiques de la gana emocional.

I us recordem que en el nostre Gabinet disposem d’un excel.lent servei de nutrició i dietètica, on tenim en compte tots aquests aspectes de naturalesa psicològica, tan importants de treballar a l’hora d’assolir un estil alimentari saludable i adequat.

Santiago Romeu Andrés
Psicòleg Especialista en Psicologia Clínica
GABINET PSICOLÒGIC ROMEU