Ús i abús de les noves tecnologies

Les noves tecnologies són una eina imprescindible i necessària en el nostre dia a dia. Estant modificant la manera com vivim i entenem el món. Els seus usos ens proporcionen una gran quantitat d’avantatges: informació, comunicació, aprenentatges, oci… Però en accés, aquest consum pot provocar l’efecte contrari al desitjat:
– Sobreestimulació i inhibició degut a la incapacitat de processar tanta informació,
– Aïllament,
– Aprenentatges erronis per mala informació o dificultats d’aprenentatge en lectura o escriptura,
– Abandonament d’obligacions escolars, laborals o familiars…

Quan podem dir que l’ús que se’n fa és abusiu i pot transformar-se en addicció?
La diferència entre un ús adequat i l’addicció és el grau d’interferència que les noves tecnologies poden tenir en la vida quotidiana de la persona. La conducta addictiva influeix en l’estat emocional i social de la persona i pot provocar deterioraments clínicament significatius. Els primers símptomes solen ser l’increment del consum, la tendència a l’aïllament trencant progressivament les relacions socials reals, la disminució del rendiment acadèmic o laboral, o l’agressivitat i l’ànim irritable quan no es té el contacte amb l’objecte d’addicció (mòbil, videoconsola, ordinador, tauleta…) o quan no s’està ‘consumint’.

índicePer iniciar el tractament, com tota addicció, l’abús de les noves tecnologies, necessita del reconeixement del problema i motivació pel canvi per part de l’afectat perquè aquest sigui efectiu. El tractament d’aquest abús s’ha de donar a diversos nivells (pacient, família, entorn) i sempre ajustar-se a les característiques del pacient. Haurem de tenir en compte sobretot l’edat de l’afectat i fer un anàlisi de les causes que han propiciat l’addicció.
Un cop feta una avaluació clínica al pacient (història evolutiva, personalitat, adaptació a l’entorn…) es donaran les pautes d’intervenció ajustades que poden basar-se en entrenament en autocontrol, treball de l’autoestima, reforç d’altres conductes, entrenament en habilitats socials, relaxació o teràpia de grup que fomenti l’acceptació i la motivació pel canvi.

Elisabet Portavella Jovés

Psicóloga Infanto-Juvenil Col.19608

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *