Trastorn d’Estrès Post-Traumàtic en Nens i Adolescents (TEPT)

Qualsevol persona, en qualsevol moment, pot experimentar algun tipus de trauma. Un trauma és una experiència que posa en risc a la pròpia persona o l’exposa a situacions amenaçants. La persona  sent l’amenaça sobre ell mateix o altres persones, sent terrors, impotència i horror davant la gravetat del que està passant. Les experiències traumàtiques poden classificar-se en diferents categories; alguns traumes com el maltractament infantil, presenciar actes de violència domèstica, patir violacions o lesions, ser víctima d’un desastre natural, una guerra o un acte terrorista.

Els nens i adolescents, quan han patit un trauma presenten alguns símptomes semblants a l’adult com són:

– Símptomes de reexperimentació del trauma.

– Símptomes d’evitació d’elements o situacions associats al trauma.

– Hiperactivació, que en nens sovint són símptomes físics com mal de panxa

En general però, els nens mostren un menor embotament afectiu i menys conductes evitatives que les adults.

Els símptomes d’estrès post-traumàtic varien de forma important segons l’edat i, en certs aspectes, segons el gènere dels menors:

a) Els infants tendeixen a mostrar una major agressivitat i destructivitat i sovint manifesten el trauma en els jocs i els dibuixos, reactuant els fets.

b) En edat preescolar, les reaccions dels nens depenen molt de les dels seus pares i mares: si aquests poden mantenir una certa calma, els nens es senten segurs i manifesten poca simptomatologia.

c) Cap als 8 o 10 anys, les reaccions dels nens són ja molt similars a les dels adults: a aquesta edat ja poden entendre força el que està passant, poden preveure les conseqüències a llarg termini del fet traumàtic i poden reflexionar, en certa mesura, sobre el seu paper en el que ha passat i en el futur.

d) A l’adolescència, comença a aparèixer la mateixa idea que poden tenir els adults de que el fet traumàtic compromet els plans de futur i trenca totes les il·lusions dipositades en ell.

Independentment de l’edat, sembla que les nenes i noies puntuen més alt en la simptomatologia de l’estrès posttraumàtic, mentre que els nens i nois mostren més símptomes conductuals.

També amb independència de l’edat, els nens i adolescents que es veuen exposats al que s’està denominant com TEPT complex, és a dir, no consecutiu a un fet puntual, sinó a una situació traumàtica continuada, com la violència familiar, les guerres, etc., semblen desenvolupar majoritàriament:

a) Canvis en la personalitat

b) Ideació suïcida

c) Depressió

d) Addiccions i altres trastorns mentals

e) Seqüeles neurobiològiques del patiment

Els objectius del tractament del TEPT són:

– Estabilitzar la persona afectada

– Confrontament amb el trauma, bàsicament a nivell cognitiu.

– Processament del trauma, sobre tot en quant a les emocions.

– Controlar les memòries intrusives, imatges, etc..

– Eliminar l’evitació.

– Integrar el trauma en la vida de la persona.

Elisabet Portavella Jovés

Psicóloga Infanto-Juvenil Col.19608