FÒBIA SOCIAL A LA INFÀNCIA I ADOLESCÈNCIA

La fòbia social és una por desproporcionada a situacions d’interacció social . El nen o adolescent té la creença que la seva actuació serà  inadequada , ridícula , compromesa o humiliant i que els altres se n’adonaran , el desqualificaran i rebutjaran . Durant l’exposició a la situació social hi ha una activació fisiològica intensa . Segons el DSM – IV els criteris diagnòstics de la fòbia social són :

A ) Por acusada en situacions socials .
B ) L’exposició a les situacions provoca ansietat .
C) Reconeix que el temor és excessiu (Aquest criteri no es compleix en els nens ) .
D ) Evitació de la situació/ns temudes .
E) Provoca interferència , malestar , deteriorament .
F ) En menors de 18 anys mínim 6 mesos de durada.
G ) No és causa d’alguna substància ni malaltia mèdica ( organicitat ).
En els nens i adolescents les situacions socials on freqüentment apareix la por són :
• Assistir a festes o reunions
• Parlar en públic
• Demanar informació
• Menjar
• Beure
• Conèixer gent nova
• Parlar per telèfon
• Sortir al pati
• Activitats extraescolars
• Colònies , excursions

Etiològicament la fòbia social s’associa a diferents factors :

• Factors constitucionals : predisposició orgànica familiar a l’ansietat o temperament ansiós
• Factors ambientals : estil del vincle, mals models d’Habilitats Socials ( HHSS ) , situacions traumàtiques , aprenentatge de creences disfuncionals , manca d’autoestima , complexos …

índiceEl tractament de la fòbia social passa primer de tot per treballar a nivell emocional quines són les majors pors i poder fer un termòmetre emocional graduant els estímuls o situacions segons li fan poca por , bastantapor o molta por al nen . Després es dedica un temps a explicar com funciona la ment i com generem la por parlant de la part emocional i la part racional de la ment humana . Un cop fetes aquestes primeres sessions es passarà a un treball específic basat en les por del nen o adolescent on es treballarà :

• HHSS
• Exposició
• Relaxació
• TREC ( Teràpia Racional Emotiva Conductual )

 

 

 

 

Elisabet Portavella Jovés

Psicóloga Infanto-Juvenil Col.19608


 

 

Trastorn d’Estrès Post-Traumàtic en Nens i Adolescents (TEPT)

Qualsevol persona, en qualsevol moment, pot experimentar algun tipus de trauma. Un trauma és una experiència que posa en risc a la pròpia persona o l’exposa a situacions amenaçants. La persona  sent l’amenaça sobre ell mateix o altres persones, sent terrors, impotència i horror davant la gravetat del que està passant. Les experiències traumàtiques poden classificar-se en diferents categories; alguns traumes com el maltractament infantil, presenciar actes de violència domèstica, patir violacions o lesions, ser víctima d’un desastre natural, una guerra o un acte terrorista.

Els nens i adolescents, quan han patit un trauma presenten alguns símptomes semblants a l’adult com són:

– Símptomes de reexperimentació del trauma.

– Símptomes d’evitació d’elements o situacions associats al trauma.

– Hiperactivació, que en nens sovint són símptomes físics com mal de panxa

En general però, els nens mostren un menor embotament afectiu i menys conductes evitatives que les adults.

Els símptomes d’estrès post-traumàtic varien de forma important segons l’edat i, en certs aspectes, segons el gènere dels menors:

a) Els infants tendeixen a mostrar una major agressivitat i destructivitat i sovint manifesten el trauma en els jocs i els dibuixos, reactuant els fets.

b) En edat preescolar, les reaccions dels nens depenen molt de les dels seus pares i mares: si aquests poden mantenir una certa calma, els nens es senten segurs i manifesten poca simptomatologia.

c) Cap als 8 o 10 anys, les reaccions dels nens són ja molt similars a les dels adults: a aquesta edat ja poden entendre força el que està passant, poden preveure les conseqüències a llarg termini del fet traumàtic i poden reflexionar, en certa mesura, sobre el seu paper en el que ha passat i en el futur.

d) A l’adolescència, comença a aparèixer la mateixa idea que poden tenir els adults de que el fet traumàtic compromet els plans de futur i trenca totes les il·lusions dipositades en ell.

Independentment de l’edat, sembla que les nenes i noies puntuen més alt en la simptomatologia de l’estrès posttraumàtic, mentre que els nens i nois mostren més símptomes conductuals.

També amb independència de l’edat, els nens i adolescents que es veuen exposats al que s’està denominant com TEPT complex, és a dir, no consecutiu a un fet puntual, sinó a una situació traumàtica continuada, com la violència familiar, les guerres, etc., semblen desenvolupar majoritàriament:

a) Canvis en la personalitat

b) Ideació suïcida

c) Depressió

d) Addiccions i altres trastorns mentals

e) Seqüeles neurobiològiques del patiment

Els objectius del tractament del TEPT són:

– Estabilitzar la persona afectada

– Confrontament amb el trauma, bàsicament a nivell cognitiu.

– Processament del trauma, sobre tot en quant a les emocions.

– Controlar les memòries intrusives, imatges, etc..

– Eliminar l’evitació.

– Integrar el trauma en la vida de la persona.

Elisabet Portavella Jovés

Psicóloga Infanto-Juvenil Col.19608