ENURESI INFANTIL

índiceL’enuresi és l’emissió involuntària d’orina, sigui de dia o de nit en moments i llocs considerats socialment inadequats després d’una edat en la que l’infant hauria d’haver adquirit la consciència urinària, normalment entre 4 i 5 anys, i no hi ha indicis de patologia orgànica identificable (alteracions urològiques o neurològiques).

Segons el moment d’aparició podem diferenciar:

  • Enuresi Primària; quan mai ha tingut un període continuat de nits seques.
  • Enuresi Secundària; quan hi ha hagut un període previ de continència urinària nocturna (de mínim 6 mesos).

Segons si hi ha o no altres símptomes, podem classificar l’enuresi en monosimptomàtica; quan hi ha absència d’altres símptomes o polisimptomàtica, o síndrome enurètic quan per exemple hi ha símptomes miccionals diürns , estrenyiment crònic o encopresis.

Etiològicament l’enuresi es pot explicar per:

  • Un retard en la maduració
  • Factors genètics: per exemple trobem un augment de la freqüència al 50% si un progenitor va ser enurètic i el 75% si ho van ser els dos. A més, la història familiar prediu l’edat en què el nen tindrà control vesical.
  • Una inestabilitat vesical: pot haver una tendència del múscul detrusor a contraure’s de forma brusca i involuntària quan la bufeta encara no està plena, pot ser que la capacitat vesical estigui disminuïda per emmagatzemar orina durant la nit, o una inhibició inadequada del reflex miccional.
  • Un entrenament inadequat de l’ús del lavabo per haver utilitzat massa aviat o massa tard el control del pipí.
  • Presència de son profunda que impedeix rebre l’avís de “bufeta buida” quan s’està dormint.
  • Circumstàncies emocionalment crítiques pel nen (naixement d’un nou germanet, canvi d’escola o de domicili..).

El tractament de l’enuresi  es pot abordar a través de:

  • Mesures conductuals simples:Explicar al nen i a la família el funcionament del ronyó, de la bufeta i els mecanismes de perquè es produeix l’enuresi, insistir en que no es renyi el nen i reforçar la idea en que és un retard maduratiu i que es solucionarà. Caldrà establir un ritme i horari miccional durant el dia i rutines de nit, fer un calendari per anotar nits seques i nits molles. Sempre reforçant els èxits.
  • Fent ús d’alarmes (pipí-stop): S’utilitzen alarmes que funcionen com a detectores d’humitat que estan en contacte amb el nen, emeten una forta senyal acústica i tenen com a objectiu despertar el nen en el moment que hi ha fuga d’orina i que aprengui a reconèixer quan ha d’aixecar-se per anar al lavabo.
  • Entrenament en llit sec: on es desperta al nen de manera sistemàtica per anar al lavabo on practica exercicis de retenció voluntària. L’hora de despertar el nen cada dia que passi s’anirà espaiant.
  • Tractament farmacològic (desmopresina, anticol·linèrgics).

Escollir el tractament dependrà de l’avaluació i història clínica que el professional reculli, ja que a més, l’enuresi pot estar associada a altres patologies o dificultats ( TDAH , trastorns del son, ansietat, baixa autoestima, desajust social…).

El tractament  s’haurà d’adaptar a les circumstàncies i a la situació del nen i de la família en el moment d’iniciar-lo. Tot i que l’enuresi tendeix a remetre amb el pas del temps, tant la primària com la secundària, no s’ha d’ignorar. És un trastorn que pot estar causant greus dificultats en el benestar i el desenvolupament emocional i social del nen.

 

Elisabet Portavella Jovés

Psicòloga Infanto-Juvenil Col.19608

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *