La lectura infantil

índiceA tots els pares ens resulta difícil motivar els nostres fills perquè gaudeixin de la lectura , però és una cosa que nosaltres hem de promoure per tots els beneficis que això comporta , així com:

  • Potencia el nivell intel · lectual
  • Potencia la imaginació
  • Aumnetar el lèxic
  • Augmentar les formes d’expressió
  • Gaudir de manera lúdica

Perquè els petits de la casa es sentin motivats a llegir , el nostre comportament és fonamental , res millor que donar exemple . Hem de llegir regularment , perquè els nostres fills ens observin i d’aquesta manera les probabilitats que aquesta conducta sigui imitada per ells seran molt altes. De fet , és un dels principals factors que pot fer que un nen s’introdueixi en la lectura així que cal seguir unes determinades regles i pautes de comportament que conquistaran als nens per endinsar-se al món dels llibres .
Cal que nosaltres , com a pares , dediquem un cert temps a llegir amb els nostres fills , la raó és que molts nens llegeixen amb més facilitat i comoditat quan es troben al costat dels seus pares . L’inconvenient en aquest cas pot ser la manca de temps per qüestions laborals , però si existeix el desig de potenciar la lectura infantil cal buscar un forat i dedicar-lo a la lectura dels primers contes infantils al costat dels nostres nens .
La manca de llibres infantils és la tònica habitual , ja que són les joguines les que predominen entre les pertinences del nen . Una bona opció és anar a una biblioteca i seleccionar junts contes que es llegiran amb la possibilitat , moltes vegades, de portar aquests llibres a casa .
A la motivació per la lectura infantil també intervenen altres factors , els professors han de treballar des de les aules per incentivar la lectura infantil , una lectura amena amb dosis de diversió milloren el desig de llegir i s’allunya de l’avorriment , el tedi i el suport que alguns dels nostres fills mostren a l’hora de llegir un llibre a classe .
En conclusió dir que , des d’un un principi cal que els nens gaudeixin amb la lectura , nosaltres hem contagiar aquest plaer i llegint-los des de molt petits contes infantils , els ajudarem per poder començar a construir el seu intelecte i el seu futur .
Si aquest tema et semblat interessant , pots seguir adquirint més informació consultant les pàgines webs que hi ha a continuació , a més podràs trobar contes amb els quals poder iniciar la lectura amb el teu fill :

http://w ww.guiainfantil.com / llibres / Lectura / index.htm

http://www.educar.org/articulos/lecturas.asp

http://www.doslourdes.net/lecturas_para_primaria.htm

http://www.elhuevodechocolate.com/cuentos.htm

Laia Escobar

Logopeda Infantil y Neurologopeda CLC, núm. 083636

Trastorns adaptatius : UNA EPIDÈMIA SILENCIOSA

” És normal que m’afecti tant la pèrdua de la feina ? ” , “Després del divorci , no puc anar a treballar amb normalitat , i fins i tot m’he absentat diversos dies … ” , “Des que ens han traslladat de ciutat estic irritable , no dormo bé i he deixat de quedar amb els meus amics “

 Totes les persones ens enfrontem a successos negatius o estressants al llarg de la nostra vida . Una persona que preveu que pot perdre el lloc de treball o quedar-se a sense feina pot , amb alta probabilitat , experimentar símptomes com ara inquietud , ansietat , irritabilitat , tristesa , insomni , pèrdua de gana i disminució de la libido , entre d’altres. No obstant això , algunes persones , davant d’alguns esdeveniments , no reaccionen de manera adaptativa . En algunes ocasions , aquestes reaccions desadaptades no són ni greus ni duradores , de manera que no s’ha d’establir un diagnòstic psicopatològic , però en altres ocasions generen un intens malestar i interfereixen en la vida de la persona .

Els trastorns Adaptatius ( TA ) , es defineixen com una reacció de desajustament ( inadaptació ) davant d’un o més esdeveniments estressants . Aquests trastorns tenen una alta prevalença , afectant a un percentatge molt elevat de pacients que acudeixen als centres de salut , i provocant un cost econòmic important , ja que s’associa en un gran percentatge a baixes laborals i disminució del rendiment en el treball . Per definició , els trastorns adaptatius es presenten en resposta a un estressor identificable , com la pèrdua de la feina , el canvi de lloc de treball , les expectatives de quedar a l’atur , el divorci , el diagnòstic de malalties mèdiques , etc .

L’aparició dels símptomes emocionals o comportamentals en resposta a un estressant identificable té lloc dins dels tres mesos següents a la presència d’aquest, i aquests símptomes s’expressen clínicament com un malestar major de l’esperable en resposta a aquesta causa o bé com un deteriorament significatiu de l’activitat social i / o laboral . Un cop ha cessat l’estressant o les seves conseqüències , els símptomes no duren més de sis mesos . Perquè això sigui així i no hi hagi complicacions , s’han de posar en marxa els mecanismes psicològics necessaris per fer front a la situació externa i , fonamentalment , gestionar de manera adequada les emocions a través de mecanismes de defensa adaptatius . Si aquest procés no es realitza de forma adequada es pot complicar i donar lloc a un altre tipus de trastorns més greus , com ara els relacionats amb l’abús de substàncies (alcohol , ansiolítics ) , major depressió , ansietat , de la son i psicosomàtics , principalment.

Els estressors que poden provocar els TA són molt variats (un sol o diversos , recurrents o continus , lleus o severs , comuns o extraordinaris , … ) . Els més freqüents són :

  • els relatius al grup primari de suport ( problemes familiars , de parella , etc . ) ,
  • problemes en l’ambient social ( amb amics , de veïnatge , etc . ) ,
  •  problemes laborals (atur , treball estressant , etc . ) ,
  •  relacionats amb l’ensenyament ( problemes a l’escola , amb el professor , amb companys, etc . ) ,
  •  econòmics , etc .

No és possible predir quin estressor provocarà un TA i pot ser un esdeveniment aparentment innocu el que provoqui el trastorn , mentre que altres intensament traumàtics no impactin l’individu d’una manera significativa . Per poder diagnosticar un TA , els problemes han de causar un impacte important en la persona , provocant una notable interferència i deteriorament ( social , personal o laboral ) en la seva vida , juntament amb un gran malestar i sofriment personal .

Criteris per al diagnòstic de trastorns adaptatius

Manual Diagnòstic i Estadístic . DSM IV :

L’aparició de símptomes emocionals o comportamentals en resposta a un estressant identificable té lloc dins dels 3 mesos següents a la presència del estressant . B. Aquests símptomes o comportaments s’expressen , clínicament la següent manera: ( 1) malestar major de l’esperable en resposta al estressant ( 2) deteriorament significatiu de l’activitat social o laboral ( o acadèmica ) C. L’alteració relacionada amb l’estrès no compleix els criteris per a un altre trastorn específic de l’Eix i i no constitueix una simple exacerbació d’un trastorn preexistent de l’Eix i o l’Eix II . D. Els símptomes no responen a una reacció de dol . E. Una vegada ha cessat l’estressant ( o les seves conseqüències ) , els símptomes no persisteixen més de 6 mesos . Els trastorns adaptatius són codificats segons el subtipus , que se selecciona d’acord amb els símptomes predominants . El estressant específic pot assenyalar-se en l’Eix IV . F43.20 Amb estat d’ànim depressiu F43.28 Amb ansietat F43.22 Mixt, amb ansietat i estat d’ànim depressiu F43.24 Amb trastorn de comportament F43.25 Amb alteració mixta de les emocions i el comportament F43.9 No especificat

Tractament:

La intervenció psicològica pot acompanyar del tractament farmacològic indicat pel psiquiatre , especialment quan el pacient no es beneficia de la psicoteràpia a curt termini . Depenent dels símptomes , s’utilitzen medicaments com ansiolítics , antidepressius , antipsicòtics , estimulants per a pacients que estan molt retrets , en general com a complementaris d’altres formes de tractament .

Jorge Cuevas Esteban

Metge Especialista en Psiquiatria . Col 08-45666

ENURESI INFANTIL

índiceL’enuresi és l’emissió involuntària d’orina, sigui de dia o de nit en moments i llocs considerats socialment inadequats després d’una edat en la que l’infant hauria d’haver adquirit la consciència urinària, normalment entre 4 i 5 anys, i no hi ha indicis de patologia orgànica identificable (alteracions urològiques o neurològiques).

Segons el moment d’aparició podem diferenciar:

  • Enuresi Primària; quan mai ha tingut un període continuat de nits seques.
  • Enuresi Secundària; quan hi ha hagut un període previ de continència urinària nocturna (de mínim 6 mesos).

Segons si hi ha o no altres símptomes, podem classificar l’enuresi en monosimptomàtica; quan hi ha absència d’altres símptomes o polisimptomàtica, o síndrome enurètic quan per exemple hi ha símptomes miccionals diürns , estrenyiment crònic o encopresis.

Etiològicament l’enuresi es pot explicar per:

  • Un retard en la maduració
  • Factors genètics: per exemple trobem un augment de la freqüència al 50% si un progenitor va ser enurètic i el 75% si ho van ser els dos. A més, la història familiar prediu l’edat en què el nen tindrà control vesical.
  • Una inestabilitat vesical: pot haver una tendència del múscul detrusor a contraure’s de forma brusca i involuntària quan la bufeta encara no està plena, pot ser que la capacitat vesical estigui disminuïda per emmagatzemar orina durant la nit, o una inhibició inadequada del reflex miccional.
  • Un entrenament inadequat de l’ús del lavabo per haver utilitzat massa aviat o massa tard el control del pipí.
  • Presència de son profunda que impedeix rebre l’avís de “bufeta buida” quan s’està dormint.
  • Circumstàncies emocionalment crítiques pel nen (naixement d’un nou germanet, canvi d’escola o de domicili..).

El tractament de l’enuresi  es pot abordar a través de:

  • Mesures conductuals simples:Explicar al nen i a la família el funcionament del ronyó, de la bufeta i els mecanismes de perquè es produeix l’enuresi, insistir en que no es renyi el nen i reforçar la idea en que és un retard maduratiu i que es solucionarà. Caldrà establir un ritme i horari miccional durant el dia i rutines de nit, fer un calendari per anotar nits seques i nits molles. Sempre reforçant els èxits.
  • Fent ús d’alarmes (pipí-stop): S’utilitzen alarmes que funcionen com a detectores d’humitat que estan en contacte amb el nen, emeten una forta senyal acústica i tenen com a objectiu despertar el nen en el moment que hi ha fuga d’orina i que aprengui a reconèixer quan ha d’aixecar-se per anar al lavabo.
  • Entrenament en llit sec: on es desperta al nen de manera sistemàtica per anar al lavabo on practica exercicis de retenció voluntària. L’hora de despertar el nen cada dia que passi s’anirà espaiant.
  • Tractament farmacològic (desmopresina, anticol·linèrgics).

Escollir el tractament dependrà de l’avaluació i història clínica que el professional reculli, ja que a més, l’enuresi pot estar associada a altres patologies o dificultats ( TDAH , trastorns del son, ansietat, baixa autoestima, desajust social…).

El tractament  s’haurà d’adaptar a les circumstàncies i a la situació del nen i de la família en el moment d’iniciar-lo. Tot i que l’enuresi tendeix a remetre amb el pas del temps, tant la primària com la secundària, no s’ha d’ignorar. És un trastorn que pot estar causant greus dificultats en el benestar i el desenvolupament emocional i social del nen.

 

Elisabet Portavella Jovés

Psicòloga Infanto-Juvenil Col.19608