PÈRDUES DE MEMÒRIA, QUAN PREOCUPAR-SE?

Qui , en alguna ocasió , no s’ha oblidat de què anava a buscar en una altra habitació , no recordava on va deixar el cotxe aparcat , no ha aconseguit recordar el nom d’ algú que li acaben de presentar , o no troba la paraula justa que vol dir?

Els errors de memòria d’aquest tipus, de caràcter puntual són habituals a qualsevol edat . I a més es poden intensificar per diversos factors : ansietat , cansament , estrès , depressió …

Quan ens hem de preocupar ? Si ja som grans podríem estar a l’avantsala d’una demència com la malaltia d’Alzheimer ?

Quan afegim la variable edat hem de considerar que en l’envelliment normal hi ha un declivi de la memòria i altres funcions cognitives . Aquest declivi cognitiu associat a l’edat no és global ( hi ha funcions que decauen i altres que no ) , així com no és igual en totes les persones . A més , problemes mèdics habituals en la gent gran , com ara la hipertensió o la diabetis , poden també estar implicats en el rendiment cognitiu de la persona .

Diferenciar quan es tracta d’un oblit ” normal” i quan es tracta d’una condició patològica sovint no és una tasca fàcil . A més,  pot ser difícil diferenciar entre el deteriorament associat a l’edat, el deteriorament cognitiu lleu ( que no necessàriament serà el primer pas d’una demència ) i un estadi inicial de demència .

Malgrat les dificultats exposades , anem a detallar algunes característiques que poden ajudar a valorar si els oblits poden ser preocupants i hem de consultar a un especialista :

– Els oblits interfereixen significativament en l’execució de les nostres activitats diàries de forma satisfactòria i fins i tot posen en perill la nostra integritat .

– S’obliden coses rellevants i normalment pròximes en el temps , com anar a recollir els néts quan és una activitat diària , o no recordar una conversa mantinguda el dia anterior .

– Els oblits són molt freqüents i s’obliden les mateixes coses repetidament .

– Hi ha un canvi significatiu en la capacitat cognitiva actual de la persona comparada a com era uns mesos o anys enrere .

– La persona no és conscient de les seves fallades de memòria o li resta importància . I pel contrari, els familiars i amics mostren preocupació per aquests errors . En canvi, l’oblit benigne molesta molt a qui el pateix , però no a la seva família , ja que l’entorn li dóna la importància que vertaderament té .

– Si la persona repeteix o pregunta reiteradament coses , i si es desorienta en espais i llocs de recorregut habitual o bé coneguts .

Consultar un especialista per fer una valoració exhaustiva de les funcions cognitives i la seva repercussió a nivell funcional i emocional ens pot ajudar a evitar inquietuds innecessàries i també per iniciar , si cal , el tractament adequat i ajudar-nos a prendre decisions per fer front a una possible malaltia . Un primer pas per a aquesta valoració és l’exploració neuropsicològica , on el pacient se sotmet a tests de memòria i també s’avaluen altres funcions cognitives , com ara la flexibilitat mental , la capacitat d’inhibició i l’orientació en l’espai.

 

Núria Bayarri Gordi

Psicóloga Sanitaria y Experta en Neuropsicología Clínica.  Col.16994

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *