Normes i límits des de l’assertivitat

En línies generals la majoria de les persones sentim certa resistència a les normes quan aquestes ens són imposades. No ens hem d’estranyar doncs, que el nostres nens i adolescents tinguin dificultats per seguir les normes o els límits que els adults volem imposar. Hem d’imposar les normes? Hem de recórrer al “perquè sí”, “perquè ho dic jo” quan no obtenim la resposta que volem dels nostres nens?…

És sabut que quan la gent participa activament en una decisió o en una norma que els afecta, la motivació per a complir-la és major. Els adults hem de guiar aquest procés i arribar a acords justos per nosaltres i pels nens. No hem de confondre això amb deixar que el nen imposi la seva voluntat. A continuació, es donaran una sèrie de pautes per a l’establiment de  normes i límits als nostres nens i adolescents des de l’assertivitat:

–          Les normes han de tenir una raó de ser i sempre s’han d’acompanyar d’una explicació el més clara possible. Després de donar l’explicació hem d’assegurar que aquesta s’ha entès. Ho podem fer preguntant: què s’ha de fer? Què no s’ha de fer? O el perquè ho hem de fer així.

–          A partir dels 4-5 anys és possible dialogar amb els nens i pactar algunes normes i límits sempre adaptats a la seva edat. L’important és, a qualsevol edat, fer-los partícips de l’establiment de normes. Això els fa sentir útils, importants i treballem també la capacitat i habilitat per prendre decisions.

–          És important saber triar el moment per parlar de l’establiment de normes i límits. No és un bon moment, quan hi hagut alguna discussió, quan l’adult o nen estant nerviosos…Cal buscar un moment de pausa i on es pugui  posar tota l’atenció al tema.

–          Hem de tenir en compte que les normes no han de ser excessives. El nen també ha de créixer en un ambient relaxat i on no prima la rigidesa o on tot està prohibit.

–          El reforç positiu és clau si volem una continuïtat en el compliment de les normes. Hem de valorar positivament el comportament, actitud i conducta que el nen fa seguint les premisses que s’han negociat i acordat de forma conjunta.

–          L’assertivitat ha de ser l’estil comunicatiu i l’eina útil que ens ajudi en tot aquest procés. Ser assertiu implica una forma d’expressió conscient, directe, coherent i ferma per comunicar les nostres idees i sentiments. Implica no ferir a l’altre, tenir una escolta activa davant els nostres nens; mostrar interès, dedicar-los temps, deixar que s’expliquin i evitar retrets. Enlloc de retrets o crits hem d’aprendre a utilitzar els ‘missatges jo’; és a dir, expressar el següent: “Quan tu fas/dius …………… JO EM SENTO……. En canvi, m’agradaria que fessis/diguessis……..”. Els ‘missatges jo’ són molt importants perquè fan que expressem el sentiment que ens provoca una conducta; i no ens centrem en el que fa el nen; no acusem. D’aquesta manera, sense provocacions, les probabilitats d’enfrontament i discussió són molt menors.

–          Si malgrat això, la conducta que volem controlar, la norma o límit a establir no es compleix com esperàvem haurem de preguntar-nos si aquest s’ha plantejat de la forma correcta. El nen sap el perquè d’aquesta norma? L’hem fet partícip del seu establiment? El nen rep la nostra atenció, ajuda i suport quan la requereix?…

 

És cert també, que alguns nens i adolescents poden tenir dificultats en la regulació del comportament i la conducta que vagin més enllà de l’esperable per desenvolupament o per edat. En aquesta situació, la consulta a un especialista seria indicada; per tal de donar pautes més específiques i per descartar trastorns associats a la simptomatologia presentada.

 

Elisabet Portavella Jovés

Psicòloga Infanto-Juvenil Col.19608

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *