Trastorn d’Ansietat per Separació

Aquestes primeres setmanes d’inici del curs escolar ens serà fàcil poder veure plors i rebequeries a l’hora que els nostres infants entrin a l’escola i es separin del seu pare, mare o cuidador. Aquesta ansietat i preocupació per la separació dels pares o persones pròximes és un exemple i forma part del procés evolutiu normal del nen, sobretot durant l’etapa d’educació infantil i té un valor adaptatiu.

 

Quan aquesta angoixa es torna excessiva, inapropiada pel nivell d’edat , i es dónaen qualsevol situació (no només a l’escola) que suposi que el nen es separi de les persones amb qui manté forts vincles, podem parlar de Trastorn d’Ansietat per Separació.

L’ansietat que mostren aquests nens pot posar-se de manifest de diferents maneres i segons els criteris diagnòstics del DSM-IV caldrà que siguin presents com a mínim tres d’aquestes circumstàncies per poder fer un diagnòstic de Trastorn d’Ansietat per Separació:

  • Malestar excessiu recurrent quan hi ha o s’anticipa la separació de la llar o de les principals persones vinculades.
  • Preocupació excessiva i persistent per la possibilitat de perdre o que es facin mal les principals figures vinculades al nen.
  • Preocupació excessiva i persistent que alguna circumstància adversa porti a la separació d’una figura vinculada important.
  • Resistència o negativa persistent a anar a l’escola o qualsevol altre lloc per por a la separació.
  • Resistència o por persistent o excessiva d’estar sol a casa o sense les figures vinculades, o sense adults significatius a altres llocs.
  • Negativa o resistència d’anar a dormir sense tenir a prop una figura vinculada important o a anar a dormir fora de casa.
  • Malsons repetitius sobre la separació.
  • Queixes repetides de símptomes físics (mals de caps, dolors abdominals, nàusees, vòmits) quan hi ha o s’anticipa la separació de les figures importants de vinculació.

És molt important tenir en compte que aquestes circumstàncies s’han d’estar donant com a mínim durant un mes per poder parlar de Trastorn d’Ansietat per Separació, haver-se iniciat abans dels 18 anys i han d’estar provocant un deteriorament i malestar clínicament significatiu en l’àmbit social, acadèmic o qualsevol altra àrea d’activitat del nen o adolescent.

L’edat de començament més freqüent d’aquest trastorn es sol situar entre els 7 i 9 anys. No és freqüent que aparegui durant l’adolescència però pot passar. És clar, que les manifestacions del trastorn variaran segons l’edat: els més petits no seran capaços d’expressar les pors específiques que tenen davant la separació i els adolescents pot ser que ho neguin però que la seva conducta ho expliqui.

En el cas que aquesta situació s’estigués donant és recomanable la visita a un psicòleg o especialista que pugui donar pautes a les famílies i començar un tractament amb el nen. A més, el clínic serà capaç de dur a terme un diagnòstic diferencial. La simptomatologia del Trastorn d’Ansietat per Separació pot confondre’s amb un fòbia escolar, agorafòbia així com amb un Trastorn d’Ansietat Generalitzada, un Trastorn Negativista Desafiant o la reacció a un episodi traumàtic concret.

 

Elisabet Portavella Jovés

Psicòloga Infanto-Juvenil Col.19608

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *